(Clica per obtenir una imatge més grossa.)

Us explico una mica com tinc organitzat l’escriptori en els meus Macs per si us puc ajudar a agilitzar la feina. De tots és sabut que una de les grans diferències entre el nostre sistema operatiu i d’altres és el fet d’estalviar clics per arribar on tu vols i la varietat de maneres de com pots fer-ho. Jo ho faig d’aquesta manera, us ho numero perquè s’entengui millor.

01. Aquí no hi ha cap secret, hi tinc les aplicacions que faig servir més sovint i està recolzat pel [09]. A l’esquerra hi tinc tot el tema del sistema, segueixo per l’edició i la imatge, els navegadors, etc…, miro de tenir-ho per temes. 02. A l’altra cantó del doc hi tinc àlies. Pel que fa a les descàrregues, no m’ha agradat la manera de resoldre aquest tema a Leopard. Si tens l’accés a vàries carpetes no queda clar quina és quina quan hi surt la imatge d’una icona aleatòria, en funció de l’ordre alfabètic del contingut de cada carpeta i prefereixo fer un clic a un àlies visualment clar i que s’obri la carpeta per afegir-hi, agafar-hi o obrir-hi arxius i capetes. També hi tinc un àlies de l’escriptori (igual que al primer nivell del disc dur), per accedir a ell quan tinc la pantalla plena de finestres obertes. És la manera més fàcil d’accedir-hi ja que l’escriptori se t’obre com una finestra més a primer pla. L’altra àlies (primer nivell del disc) em va bé per quan em connecto per xarxa amb l’ordinador (no amb la carpeta d’usuari) i vull accedir a l’escriptori; sinó has d’anar a usuaris/usuari/escriptori. La bomba i la carpeta són carpetes personals d’accés ràpid i la nevera és un congelador d’arxius. Aquí poso arxius en quarentena abans de llençar-los. De fet amb la màquina del temps ja no té gaire sentit aquesta carpeta però és una seguretat més ja que la màquina del temps fa còpia cada dues hores i avegades hi ha arxius intermitjos (per generar un resultat final), que la seva vida és més curta de dues hores i segons com es poden trobar a faltar. 03. Aquí tinc la gestió de les tipografies per poder accedir-hi fàcilment. La T groga és la carpeta de fonts de la llibreria (on hi tiro directament les fonts perquè es carreguin) i la icona del costat el magatzem de fonts (a on les vaig a cercar). 04. Al costat de les fonts hi tinc els servidors locals i remots. Per aquestes icones hi accedeixo per afp per deixar-hi arxius o prendre’ls. Si hi vull accedir per interactuar-hi faig servir l’ARD (Apple Remote Desktop). 05. Al costat d’aquests hi ha els ordinadors de la xarxa. Hi clico quan vull accedir a un d’ells i m’estalvio un clic com a mínim (sinó haig d’anar a ubicació i triar l’ordinador que vull. Aquest és un altre inconvenient de Leopard, abans amb Tiger, malgrat no poder compartir pantalla, tot era en general més àgil). Aquesta foto de pantalla és de l’ordinador de casa i hi tinc el portàtil i els dos ordinadors de la feina que fan de servidors. A la feina com que en tinc onze hi puc accedir ràpidament, els tinc amb la icona de cada model i va força bé. Allà també hi tinc posades les icones dels discos durs externs. Totes les icones de màquines que són a la xarxa són àlies ja que si tinc els originals quan no hi ha connexió em sutirien interrogants. La gràcia de l’invent és que com que sempre o quasi sempre tens una finestra oberta l’accés és immediat. Seguim 06. Aquí tinc tot el software ordenat per temes. Les primeres quatre icones són per la carpeta d’aplicacions del sistema i les altres tres per programes d’edició i disseny, la següent per programes d’utilitats vàries, l’altre pel software de xarxa, l’altre per programes d’Apple (de programes que no tenen actualitzacions ja que tot el software d’Apple, perquè s’actualitzi ha d’estar a la carpeta d’aplicacions original), l’altre per tot el que fa a les impresores, l’altre per tipografies, l’altre multimèdia i la última és un àlies de la carpeta utilitats del mateix sistema. 07. Aquí hi tinc publicades totes les carpetes que hi ha dins de l’usuari i al 08. els accessos directes a blocs i pàgines web que tinc a l’ordinador (no depenc de cap hosting, qualsevol dia d’aquests ja us ho explicaré) i també hi poso carpetes de treball de manera temporal per accedir-hi ràpidament des de qualsevol finestra o des del menú obrir de qualsevol programa. Aquestes quan he acabat la feina les trec de la barra lateral, les esfumo. Uf, ja acabem, 09. Això és un programa que ja fa molts anys que el tinc i que no he trobat cap programa més senzill que faci la seva funció, es diu MaxMenús i només l’utilitzo per programar les tecles de funció F1 a F8 per tenir accesos directes per obrir programes o passar d’un programa a un altre, els més comuns per a mi (més rapid impossible). Ho vaig provar de fer-ho per veu amb el panell de control parla, però la meva pronúncia de l’anglès és molt macarrònica i no ens entenem amb el meu Mac. 10. La seguretat. Tinc la màquina del temps que em guarda tot el que faig i tot el que he fet i he esborrat, fins a sis mesos, i un disc amb mirror per guardar-hi tot el que vaig fent i vaig arreplegant amb els anys i vull conservar. No acostumo a guardar material en CD’s, ho tinc tot sempre viu per poder trobar-ho el més ràpid possible.