Munta’t un servidor a casa (I)
Si sou dels que us agrada dependre de vosaltres mateixos i la vostra interacció amb la xarxa és una cosa habitual, no és cap mala idea muntar-se un servidor a casa i no haver de dependre dels servidor de la companyia de torn.
Per poder-ho fer només necessiteu una IP fixe, un nom de domini i el clar convenciment de que deixar el mac encès les 24 hores del dia és una cosa normal.
A part de la satisfacció personal de que l’invent funcioni, l’avantatge més important de tenir servidor i IP fixe és el poder treballar on-line, tot el que publiques ja es veu a internet. No has d’anar pujant o sincronitzant els teus espais web amb el servidor, amb tot el que això comporta… També pots compartir arxius molt pesants sense haver-los de penjar primer al servidor o també pots deixar-hi informació que enviada per correu sobrepassaria la capacitat de qualsevol bústia pública, només cal enviar un link d’on es troba aquesta informació al vostre destinatari perquè aquest hi pugui accedir mitjançat el seu navegador. Més avantatges… pots tenir el teu bloc a casa i amb la IP fixe pots accedir a xarxes remotes amb facilitat. Resumint, quanta més informació mous, tot és més hàgil.
Us ensenyaré a muntar un servidor de ftp, pàgines web i correu gràcies a l’apatxe que tots teniu dins (o quasi tots), el mínim indispensable per ser autosuficient.
Pel que fa al software farem servir un programa gratuït com és el DNS Helper 1.6, és vellet però segueix funcionant amb el Lleopard i per la gestió del correu farem servir el MailServe 3.0.4, aquest és de pagament (15$).Per aconseguir una IP fixe heu de contractar-la amb el vostre proveïdor d’internet. Crec que té un increment d’entre 6 i 10 euros mensuals. Com sabreu la IP és l’adreça del vostre ordinador o router a internet. Si no teniu cap IP fixe contractada, cada vegada que us connecteu a internet el vostre proveïdor us en deixa una, d’aquesta manera totes les sol·licituts que feu a internet que generen resposta (gairebé totes), aquesta resposta té una adreça on anar. És com demanar una pizza per telèfon… si no dons la teva adreça, malament, per molt que t’hagis recreat a farcir-la amb les espècies més exòtiques. (continuarà)