Avui he anat a buscar un MacBook que tenia encarregat de feia dies. Normalment compro a la botiga d’Apple però davant de casa hi ha una botiga d’informàtica, la botiga de l’Albert, i preu per preu (el mateix) li compro a ell i d’aquesta manera socialitzo més els marges de la compra. És la primera vegada que ho faig, n’havíem estat parlant fins que la setmana passada li vaig fer la primera comanda, el MacBook i un teclat d’alumini sense fils. Ell éssent conscient que m’és més fàcil comprar en línia i que m’ho portin a casa que no pas desplaçar-me per partida doble a la seva botiga, el primer que m’ha comentat és que ens havien clavat 3,5 euros de canon per la compra del portàtil. Es veu que ha trucat a Apple per demanar si era del cas i li han dit que sí. Interpreto que si compres en línia, te la claven, el que no sé és quan (faig un simulacre de compra… ara vinc).Doncs fins abans de consumir la compra no he vist els 3,5 euros enlloc.

No sé si els posen pel disc dur o per la gravadora. Si a la pàgina d’Appel hi hagués sortit l’ncrement hagués estat interessant veure la diferència de canon entre un MacBook i un Air (ho dic pre la gravadora). De fet no és cap gran capital, però pot ser com allò de fer pagar les trucades rebudes en un mòbil, que de moment diu que no es farà però ja ho han deixat caure per quan es faci de debó a ningú no li vingui de nou i ho trobi una mica normal. Però d’aquests detallets n’està ple al dia a dia. El que trobo més escandalós és que et facin pagar per cobrar un taló bancari d’un deutor teu. El banc que és el client del teu deutor i el que li facilita un talonari per fer pagaments cobra comissió al desgraciat que ha d’anar al banc a cobrar una cosa que el seu deutor s’ha volgut estalviar de fer per comoditat. Si el taló és un taló empresarial d’una empresa que paga a 90 dies, dia 20, encara és més divertit anar-lo a cobrar, ja que tu financies al teu client i indirectament al seu banc durant més de 100 dies i quan per fi el pots anar a cobrar el banc set pixa a la boca i et fa pagar un euro, un banc el qual tu ni el coneixes, i per tant no hi tens cap relació de res ni et dona cap mena de servei per cobrar-te un euro (el servei li don al teu client i el pagues tu). Però coneixent la