Crònica d’una mort anunciada
Rosa Infante, directora de telemárketing Telefónica Móviles, ha reconocido que la compañía no se había enfrentado nunca a tanta demanda por la venta de un producto en un sólo día. “Hemos tenido la suerte de no ser los primeros y la experiencia en el resto del mundo nos ha permitido prepararnos” (Diari El País de l’11 de juliol).
De tots és conegut del desgavell del divendres, només cal anar a blocs de temàtica Mac o iPhone per fer-s’en una idea, començant amb la caiguda de la pàgina web de telefònica dedicada a l’iPhone el dia de la publicació de les tarifes (Telefónica no ha volgut comprar-se a si mateixa més ampla de banda)…, passant per la pujada de preus de la vigília al dia D (de record Guinnes, però ja se sap com està la inflació en aquest país)…, saltant-se els preus recomanats per Apple…, fent una distribució dels aparells a corre-cuita, (ja se sap també com estan les infraestructures a Catalunya, per això els aparells van arribar després de les 12 del migdia)…, tardant més d’una hora per activar el primer iPhone combinat amb la caiguda dels servidors i el fet de que, segons diuen, per infraestructura només s’en poden activar 1.000 al dia.
Vist tot l’enrenou, la frase del començament de la entrada fa guanyar molts punts a la senyora Rosa Infante (que per cert deu fer honor al seu cognom i es creu que ens mamem el dit), per ser una sèria candidata a la presidència del govern de la republica bananera espanyola.
Es pot dir més fort però no menys clar