A la xarxa hi pots trobar de tot, des de com fabricar una bomba atòmica fins a com plegar una samarreta en dos segons. És el reflex de l’ésser humà, no n’hi ha dos d’iguals, tots som diferents… “hi ha gent per tot” pregonem a vegades i de ben cert que és així. Malgrat que actualment tant sols un petit percentatge de la humanitat nodreix la xarxa, en ella ja hi trobem de tot. Imagineu-vos la quantitat d’informació que hi haurà d’aquí mig segle, quan sigui una eina comuna per la majoria (quan la majoria hagi nascut amb ella) i tothom hi escrigui les seves dèries, aficions, experiències, opinions, estudis, receptes, pensaments… En ella hi deixem tot això a canvi de res, a canvi de prendre informació quan nosaltres la necessitem. Socialització en estat pur.

La majoria de nosaltres tenim una connexió amb la companyia de torn que ens val una pasta cada mes, tant si la fem servir com si no. La pregunta del milió de dòlars és: la teniu bloquejada? Si la resposta és que sí, jo us preguntaria, per què? El meu punt de vista de tot això ho veig amb aquests dos extrems que em sembla que són els majoritaris: les persones que creuen, com jo, que és una eina imprescindible a tots els nivells i se’ns faria difícil viure sense ella; i les persones que en tenen perquè tothom en té, com un objecte de consum obligat i mal aprofitat com pot ser l’aparell de vídeo, la liquadora de la cuina o l’aparell de TDT que ens han dit fins a la sacietat que hem de ser previsors i l’hem de tenir perquè d’aquí tres, quatre anys quedarem a les fosques amb les nostres teles analògiques… (el que ens arribarem a perdre!!!), per posar tres exemples. També hi haurà qui la tindrà de rebot quan facin la seva subscripció a la televisió per cable ja que ve dins del paquet.

Torno a la premissa inicial, perquè teniu la vostra connexió wifi bloquejada? Quan passo per davant de la vostra llar amb l’iphone o m’assec a la plaça de davant de casa vostra amb el portàtil i vull fer una consulta a la xarxa, no ho puc fer si la teniu bloquejada i me’n penedeixo, encara que sigui per un segon, de no tenir un contracte abusiu amb una companyia de telefonia mòbil o de no tenir una motxilla pel portàtil per connectar-me a una velocitat de pena. Seria molt més fàcil que tothom la tingués desbloquejada, d’aquesta manera socialitzaríem els mitjans, ja que el contingut, és del tot socialitzat. Quin problema hi veieu? El tenir algun veí “mamon*” que se’n vulgui aprofitar? Jo crec que qui realment en treu profit d’estar connectat no s’aventura que el seu veí el deixi sense accés a la xarxa perquè ha deixat de pagar la mensualitat, se li ha espatllat el router o se l’ha canviat per un que no és sense fils.

Vosaltres ho feu o ho ferieu el desbloquejar les vostres wifis?

Llegeixo una entrada a mossegalapoma: El nou món… i tan nou! de l’Arnau, on diu (parlant dels EE.UU.):

…tots el parcs públics (i n’hi ha molts, creieu-me) tenen connexió Wifi gratuïta, així com gran part de la ciutat també disposa de moltíssimes xarxes lliures, i a unes velocitats que foten por… que atrassadets que estem per aquí…!

Arnau, tens tota la raó del món.

* La propera entrada va de quan hom és el “mamon”.