Lligant l’entrada a l’anterior tema, us parlaré d’un programa que es diu KisMac. Aquest a més d’analitzar i protegir xarxes també troba la clau de les wifis que estan bloquejades. El programa ja no es desenvolupa doncs el creador, de nacionalitat alemanya, va decidir abandonar-lo ja que el parlament alemany va aprovar unes lleis les quals feia il·legal el programa. Es va dir que seguirien desenvolupant-lo des d’Holanda però no se’n sap res més d’ell.

A la xarxa se’n parla però hi ha un cert secretisme de com funciona l’apartat del desbloqueig de les xarxes. No seré jo qui us expliqui com fer-ho, ja que com dic a l’anterior entrada sóc partidari d’obrir la xarxa al món, però aquest estiu donat que on visc durant les vacances no tinc telèfon i les dues xarxes que rebo són bloquejades, i necessitava controlar el bloc i fer alguna entrada, vaig decidir provar el programa…

L’article el podria acabar aquí, però us explicaré tot tal com va anar potser per ratificar el que deia a l’entrada anterior de que no veig viable fer el “mamon”. Després de moltes hores de dedicació per desbloquejar la xarxa que m’anava més bé (no és fàcil fer-ho i aquesta la veia desde qualsevol indret de casa) me’n vaig adonar que durant la nit i primera hora del matí desapareixia misteriosament, així el primer dia, el segon, el tercer… arribant a la conclusió de que l’usuari i amo d’aquesta xarxa l’apagava durant la nit, per allò que ens diuen els polítics d’estalviar energia evitant que els “lets” de la tele i d’altres aparells electrodomèstics quedin encesos durant la nit per estalviar (ells pel contrari deixen els llums de les nostres ciutat encesos sense discreció tota la nit, només cal pujar a la Mola -muntanya més alta de les comarques del Vallès- qualsevol dia al vespre per veure l’espectacle a tot el Vallès). Aquest fet, el de l’apagada de la wifi del veí a les estones que a mi em va més bé dedicar unes horetes per merdejar a internet era un inconvenient important, tant que al final desesperat em vaig posar d’acord amb un veí i amic, en Genís, que viu a la casa del darrera de la meva que em deixés la seva xarxa. Aquí no es va acabar la cosa. Després de proporcionar-li un router amb wifi ens en vam adonar que la senyal no arribava a casa (pes parets de la casa on visc són d’aquelles que fan mig metre d’amplada i no hi ha wifi que les traspassi. Després d’estudiar la situació geogràfica dels dos puns de connexió vaig haver de comprar un repetidor de senyal i posar-lo a una finestra que tinc a la part del darrera de casa i per cable ethernet connectar-lo a una estació AirPort per tenir senyal a tota la casa. Després de configurar-ho tot ja puc connectar-me sense problemes (…!!!?). El més trist és que en Genís s’està fent una casa a un altre indret del poble i té previst anar-hi a viure per nadal.

Conclusió: fer el “mamon” és una gran pèrdua de temps.