Una condició indispensable per dormir tranquil si remenes moltes dades amb el teu mac i no et fa gens de gràcia perdre-les és tenir estructurada una bona política pel que fa a les còpies de seguretat.

Actualment, la memòria per emmagatzemar informació (malgrat el cànon), té uns preus molt més assequibles que ara fa… bé, de fet el preu de la memòria és inversament proporcional a la data que la compres. Actualment no hi ha excusa, ja que tenir un disc extern amb TimeMachine connectat al mac té un cost de de 100 euros.

En el meu cas faig servir dos sistemes per fer còpies de seguretat, les menors que són les còpies de seguretat del dia a dia, que les faig amb TimeMachine i les majors que són projectes acabats, tot el material multimèdia  i tot allò que només de pensar que ho puc perdre fem fa suar amb aquella suor freda… ho tinc guardat en un disc extern amb mirror.

L’altre dia m’explicava un company que es dedica a arreglar ordinadors que havia vist plorar al seu davant a gent gran per la pèrdua d’informació, i de fet n’hi ha per plorar, oi? Tots poc o molt em tingut pèrdues informàtiques importants a la nostra vida. De fet la motivació per fer aquesta entrada ha estat la avaria d’un mirror a l’empresa on hi tinc guardades les feines de manera acumulativa des de l’any 1992 i que no he pogut restaurar al posar-hi un nou disc (750 Gb d’informació). Glups!!!

CÒPIES MENORS

Les còpies menors les faig amb TimeMachine perquè puc recuperar de manera fàcil tot arxiu manipulat dins de l’ordinador en els darrers 6 mesos (aquesta és la teoria, tot va en funció de la capacitat del disc de seguretat i de les incidències que puguis tenir amb TimeMachine). Pels que ja portem uns quants anys en aquest món sabem que això de la màquina del temps és un molt bon invent. Pràcticament ho recuperes tot. Només tens la limitació de la teva memòria per recordar els petits detalls per trobar el teu arxiu en el túnel del temps. M’agrada treballar amb discs relativament petits i amb espai lliure de sobres, d’aquesta manera m’obligo a fer neteja tot sovint per tenir-ho tot controlat.

CÒPIES MAJORS

Tot aquest material que dic que endreço va a parar a un disc extern, aquest sí, de gran capacitat que fa còpies mirror. Això vol dir que realment són dos discs iguals i un és la còpia exacta de l’altre o sigui que la informació es guarda per partida doble. En cas de que peti un dels discs es canvia per un d’igual i es restaura (aquesta és la teoria). D’aquesta manera tens assegurada la informació. Si aquest disc el tens en xarxa, hi pots accedir de manera instantània per cercar qualsevol informació. D’aquesta manera evites la gravació de CD’s o DVD i tot el que això comporta ja que quan vols recuperar informació d’un d’aquests suports és complicat ja que els has de tenir molt ven controlats (hi ha programes per fer-ho), per trobar el que cerques de manera raonablement ràpida a la teva biblioteca de CD’s. Crec que el millor és tenir sempre la informació en línia. També és recomenable tenir connectat tot el tinglado a un SAI (estabilitzador i acumulador de corrent).

Bé, espero que us hagi fet reflexionar, els que passeu olímpicament de les còpies de seguretat, i feu un cop de cap per assegurar la vostra informació. Penseu que els discs un dia o altre acaben petant, com totes les coses a la vida…