Pirata: El qui sempre o a vegades traspassa la barrera de la legalitat de la societat occidental en matèria informàtica.
Dit d’una altra manera: qui trafica amb software passant del copyrigth del seu autor.
O d’una altra: qui es baixa pelis, música i software de manera il·legal (sense pagar drets al seu autor).
Jo faré la meva entrada com a espectador.
A vegades ens obliguen, amb els preus que hi han..
Sí, sóc pirata. Tracto d’aconseguir tot el que m’interessa per provar, utilitzar, testejar, xafardejar, etc. i faig servir els mètodes que convinguin. No deixa de ser un divertiment, (m´ho proposo i miro d’aconseguir-ho, és com un repte), és com anar de Safari. La meva excusa perfecte és: si la administració es salta els drets de tot ciutadà, que sinó vaig errat és innocent fins que no es demostra el contrari (cànon), jo també em salto el que convingui ja que pago per endavant als quatre aprofitats de torn, incloent-hi els governs.
Pel que fa al codi ètic, he de dir que del material piratejat no en trec cap mena de contrapartida econòmica i que si necessito cap programa per utilitzar a la feina perquè em doni un rendiment econòmic de manera directa, d’aquest sempre en tinc llicència legal. (Ep!, miro de ser un pirata “legal”.)
Jo ho havia estat quan estudiava i utilitzava MS-DOS i Windows. Sobretot per les necessitats dels estudis, que em calia l’AutoCAD 10.0 i com es pot comprendre un no es pot permetre certs luxes. Quan em vaig passar al Linux, ja no m’ha calgut més.
Amb el MAC, encara que algun que altre codi si que he ficat per provar programes, no em considero cap pirata, ja que no els faig servir gens. Per exemple, vaig provar el “Còmic Life” i encara el tinc, però només el vaig provar durant 3 ó 4 dies. I també l’iWork, però he de dir que només l’he utilitzat per fer el currículum i un informe d’un projecte. Per la majoria de coses faig servir l’OpenOffice.
Respecte al tema de música i pel·lícules, no m’interessen. No escolto mai música i les pel·lícules no valen res. L’última que em vaig descarregar va ser una en V.O. subtitulada que em van recomanar i que em sembla que no l’han fet aquí: “The Man from Earth”. Per cert, molt bona.
El que si que em descarrego són documentals que hi ha al youtube o al google vídeo (que no sé si és il·legal) com “L’univers elegant” i algun altre de temes econòmics i conspiranoïcs. També em descarrego algun capítol d’alguna sèrie de TV que no he pogut veure, per exemple els primers capítols d’Herois. 😛
De totes formes, tinc opinió sobre el tema de la música i el cinema. No sé el preu dels discos, però trobo que és excessiu, i l’excusa de les despeses amb marqueting no té raó de ser des de que hi ha internet i radios que les emetrien i en farien publicitat sense gaires costos. Trobo injust que la part més gran del pastís se l’enduguin els venedors i el creador s’endugui misèria.
El cinema el trobo exageradament car, tenint en compte que no valen res les pel·lícules. Jo, després de veure’n tres que no tenien res a veure amb que deien els anuncis, vaig decidir no tornar-hi. Només aniré a veure “Vicky, Cristina, Barcelona” perquè és en català i vull cinema en català. Tot i que no m’agraden massa les pel·lícules d’aquest director.
Respecte al programari, no m’agrada la política de llicències que tenen. El fet de canviar de versió cada 2 ó 3 anys i obligar-te a comprar una nova versió que amb prou feines fa res de nou o coses innecessàries, ho trobo excessiu. Crec que la gent compraria molt més programari si sabessin que el podrien utilitzar gairebé tota la vida amb les respectives petites millores i/o adaptacions. La gent necessita un processador de textos, i que tothom pugui llegir els seus documents i a l’inrevés, i gairebé ningú necessita fer programes amb Visual Bàsic sobre aquest programa o les noves ximpleries que fan a cada nova versió. I la incompatibilitat entre versions és un altre motiu de comprar noves versions. Però això se’ls acabarà quan surtin aquests programes en xarxa. Llavors tothom es lamentarà.
Recordo que tenia una llicència de Word Perfect 5.1 i era un programa magnífic. Et permetia escriure, ficar imatges, fórmules matemàtiques, etc… i el resultat sempre era l’esperat. Després va arribar el Windows i el Word i res d’allò funcionava, les imatges es movien de lloc, desapareixien, etc. És clarissim que amb el WP51 la majoria de gent tindria les seves necessitats cobertes per gairebé tota la vida.
Bé, sento el rotllo. En definitiva, entenc que la gent pirategi programari per aquests motius, igual que entendria els qui tenien un disc en vinil i ara n’haguessin de comprar un de nou en CD o en MP3. I trobo que la gent hauria de poder demanar la devolució dels diners, si una pel·lícula o concert no és el que s’esperava.
Veig que el meu bloc no els visiten masses pirates disposats a escriure sobre les seves vivències.
El que crec que és més important i per això ho vaig posar a l’enunciat de la pregunta, és el codi ètic que fem servir a l’hora de fer operacions no del tot lícites. Si no en tenim, malament, perquè no tindrem una línia clara per saber quan ens passem o ens deixem de passar.
Tal com diu en Xin, quan hom és estudiant i els educadors obvient el cost que comporta l’adquisició de software, el ser legal gairebé es fa impossible i paradoxalment són els educadors els que t’inciten a no ser-ho. D’aquesta manera intentes adquirir programari d’estranquis per poder satisfer al mestre. Per altra banda hi ha els “pirates d’alta mar” que s’aprofiten d’aquest software de qualsevol tipus que hi ha a la xarxa per fer negoci i vendre la moto a la gent que no controla gens dins aquest món (ara els hi toca el rebre als qui tenen una llicència legal per fer comerç amb l’informàtica i passen la línia). Possiblement l’estudiant considerat piratilla pels legisladors de torn per no tenir llicència d’un software, compra al vaixell del “pirata d’alta mar”. En aquest punt estic d’acord amb l’anònim quan diu que qui transgredeix de manera innequívoca la llei és el que del compartir arxius en fa un negoci en benefici propi. Els altres no deixen de compartir coses immaterials que es poden clonar (aquest és el problema pel legislador). Si jo li deixo un disc de vinil a un amic, o li passo un mp3 quina diferència hi ha? Doncs tots ho sabem perquè segur que ens ha passat més d’un cop: Si li passem el vinil no ens el tornarà, en canvi si li passem un mp3 ens assegurem que no ens quedem sense música. Jo no he sentit mai que es persegueix a la gent perquè deixa els seus, discs, el seus videos, els seus DVD’s… els video club són (o eren) legals, no?
Al final tot es qüestió de benefici econòmic. Hom pensa que podria guanyar molt més si aquests que copien i proven els hi compressin a ells al seu preu. Tot i no haver-hi cap seguretat que els hi compressin a aquest preu ni que realment el necessitin. Hi ha molta gent que té afany de possessió.
A mi mateix em van passar GB de música que com que no n’escolto mai, la vaig esborrar després d’estar-se un any morta de fàstic en un disc dur extern.
I quan era estudiant i vaig adquirir un CD ple de programes, només vaig utilitzar l’autoCAD i el 3D-Studio. Així que la resta de programes no s’haurien de comptabilitzar com a pèrdues.
El que haurien de fer aquestes empreses és provar de reduir el seu marge de benefici i segur que molta d’aquesta gent que copia, se’l comprarien.