M’he topat amb dues notícies que m’han fet parar l’atenció. Si no tingués un MacPro G5 al costat meu no n’hagés fet cas, però al ser-ne propietari de dos i pel fet d’haver-hi treballat durant uns 3 anys, deu hores al dia (ara només el tinc a casa), m’ha fet rascar la notícia amb l’ungla.

Una surt de Planeta Mac (primera il·lustració) i l’altre de Engadget. Parlen d’un article publicat al diari francès “Liberation”. Els primers diuen entre interrogants “MacPro tòxic?”, i comenten que certs usuaris han tingut problemes de picor als ulls, a la gola i també cutanis a l’estar treballant al costat d’un MacPro. Els altres més tremendistes diuen: “…que podrien allotjar un producte cancerigen” (referint-se al benzè)…

Després de llegir l’article de “Liberation”, que parteix d’una notícia demostrada, que s’ha divulgat al fòrums entre usuaris d’arreu del món, que diu que hi han problemes en certs models de MacPro anteriors al 2007 del tipus que descric més amunt (ulls, pell i vies respiratòries…), degut a uns contaminant volàtils que despèn la CPU. El diari contraposa dos articles de personatges il·lustrats en el tema, l’un diu que això té un efecte nociu mínim com el que es comenta als fòrums, ja que és per via respiratòria i sobre unes mínimes partícules volàtils. L’altre, se suposa que també il·lustrat que diu que si treballes al seu costat 8 hores continuades durant dos mesos seguits, tens tots els números per tenir leucèmia, això és el que s’anomena càncer de sang (d’aquí el titular d’Engadget). El diari, davant d’aportacions tant distants ho deixa aquí, suposo que per allò de la morbositat, quan tots sabem i és de sentit comú que quan un professional de la medicina et diu que tens càncer de pulmó i un altre et diu que només és un refredat no t’aferres com fan els dos bloc al diagnòstic que més et convé, sinó que te’n vas a visitar a un tercer metge, com a mínim, perquè et doni la seva opinió. Tot i el sentit comú, que és el menys comú dels sentits, el diari no ho fa així i deixa un interrogant sobre el tema, exercint la ètica periodística dels nostres temps… (D’aquí aquest article. El volia titular “On collons tenim la ètica”, però ho he cregut excessiu després d’haver parlat de pirateria aquesta mateixa setmana i il·lustrant l’entrada amb bandera pirata.)

Torno a la realitat del meu despatx i em miro el MacPro que tinc als peus i penso, has de demanar la opinió d’un tercer il·lustrat, ja que jo i una treballadora que m’aprecio molt, hem estat treballant al seu costat, no dos sinó 40 mesos!!! Déu meu… (demà haig d’anar a fer el testament, és un tema pendent que tinc i aquest article m’esperona per fer-ho). Com que això d’anar al metge no és el meu esport preferit (quan més lluny millor), i com que el primer que ha d’avaluar la meva vida sóc jo mateix, i després anar al metge si així ho crec convenient, he decidit utilitzar una teràpia de xoc més barata que anar al metxe i sense pensar-m’ho dues vegades, m’he agenollat, he obert la tapa de la CPU del meu MacPro i he posat el cap a dins durant cinc minuts, combinant respiracions profundes per boca i nas i obrint i tancant els ulls de manera compulsiva perquè s’amaressin de partícules volàtils. Passats els cinc minuts he tornat a deixar-ho tot tal com estava i me n’he anat a la cambra de bany per mirar-me al mirall. Davant la meva sorpresa, feia la mateixa cara* que abans d’agenollar-me davant l’ordinador. No tenia ni els ulls vermells, ni butllofes a la pell de la cara i podia respirar sense cap mena de dificultat. Davant d’això me n’he anat a abraçar a la meva dona i he cridat treient-me un gran pes del damunt: “el meu MacPro no té partícules en suspensió de Benzè”. Al final he decidit deixar el tema del testament per un altre ensurt més real.

*De fet m'he notat cara d'imbècil.