Els polítics no hi ha qui els entengui. Miren per la felicitat del ciutadà, per la seva seguretat i per la seva salut, només cal entrar en un hospital públic, fins i tot gairebé s’ofereixen a conduir per tu, perquè no et passi res de dolent. Per motivar-te et multen si no vas a 50 a 80 o a 120, segons els indrets. Per motivar-te a anar a peu per la ciutat o pel caos del transport públic t’omplen les voreres de pals de ferro que et barren el pas justificant que ho fan perquè els cotxes, els quals són molt dolents i no van conduïts per ciutadans, no s’apoderin de les voreres. D’aquesta manera han de deixar el cotxe a qualsevol indret de color blau i pagar el parquímetre o deixar-lo a qualsevol altra lloc i paga la grua. I malgrat tota aquesta filosofia d’harmonia, als consellers se’ls veu infringir els límits de velocitat a les autopistes, la Rahola li toca el crostó al municipal de torn per posar-li una multa (“vostè no sap amb qui està parlant”) i el Haider de la capçalera s’ho passa tot pel forro i es mata. Aquesta notícia s’hauria de censurar perquè dona una molt mala imatge dels nostres polítics. Als telenotícies només anant a 142 ja ets notícia, no cal que et matis!!! Però ja se sap que els de la ultradreta això de la velocitat els hi va (llegeixi’s Aznar). Sembla que facin la llei pel poble i que ells estiguin per damunt de tot això, malgrat que també es maten. Suposo que és l’excepció que confirma la regla. Però pel que pugui ser no vull que cap polític condueixi per mi.

Ah! sabeu l’última? Me la va explicar un Mosso: La definició del polític sense ètica de “mort en accident de trànsit” només s’aplica als que moren durant les 24 hores després de l’accident. Els que ho fan després de les 24 no són victimes d’un accident de trànsit. El que no em van explicar és com les cataloguen, víctimes del terrorisme, mort natural, aturada cardíaca… El que fan fer les estadístiques.