Com deia en un dels meus comentaris de la darrera entrada, el tema de les icones es mereix un esment. Abans de res m’haig de disculpar per haver anomenat malament el concepte, referint-me a la cultura iconoclasta, quan aquesta és tot el contrari del que vull exposar i també es desvia per camins més aviat religiosos (rebuig de les imatges i símbols), on no hi vull trepitjar.

Hi he pensat diverses vegades i potser també he llegit alguna cosa. És curiós però que de mica en mica tornem a imitar, tres mil anys després, a la cultura egípcia, que segons diuen alguns il·luminats va estar inspirada per ésser vinguts del cel, per poder justificar les fites arquitectòniques i socials difícilment explicables que ens han deixat i que han perdurat fins els nostres dies. La mecànica dels seus jeroglífics és ben simple, s’agafa un grafisme per expresar un concepte i així vas dibuixant el que vols transmetre. L’inconvenient d’aquest sistema és que es necessiten milers de grafismes per poder trobar-ne un per cada paraula o concepte; la vessant positiva és que no hi ha conflictes derivats dels interessos de les diferents llenges o foniatries. El sol, la lluna, les muntanyes…, i els seus grafismes són universals i aquests seran transcrits de manera semblant per un nen de la Patagònia o per un avi de Sibèria. Durant els darrers tres mil anys s’han tornat a utilitzar de manera molt poc extesa i poc imaginativa. Em vénen al cap les senyals de trànsit, la diferenciació del lavabos…, i ara es comencen a introduir novament les icones amb l’aparició de les interfícies gràfiques dels ordinadors. Em plau pensar que aquest fet s’anirà extenent i que d’aquí unes dècades els símbols substituiran al llenguatge escrit a les interficies d’aquests ordinadors i estris semblants.

L’escriptura és la evolució envers la simplificació d’aquell llenguatge que necessitava de milers de grafismes per explicar el món i a l’home. Des del punt de vista narratiu la evolució natural sembla ser la correcta, s’ha de poder explicar tots els sentiments, els pensaments, les vivències, etc. i amb tots els difetents idiomes perquè el receptor en tengui el nostre missatge. Altra cosa és la interficie d’un ordinador, posem pel cas, ja que aquest no ens parla i el diàleg que tenim amb ell és infinitament més limitat que el diàleg que tenim amb el món com a totalitat. La tecnologia de la parla per poder comunicar-te amb la màquina encara és a les beceroles i per poder dialogar, encara som també a les beceroles de les beceroles de la inteligència artificial. Així doncs estaria bé que es simplifiqués tot plegat i s’inventessin o més aviat s’estandaritzessin uns grafismes amb els quals es pogués interactuar amb les màquines, sense necessitat d’utilitzar els diferents idiomes i generar així sistemes operatius i programes que ens guiïn només amb icones.