Deixant de banda el nostre ja conegut felí, que com tots sabem és el professional d’aquest afer, jo em pregunto: qui serà el primer agosarat en cruspir-se el ratolí. Creus que el ratolí té les hores comptades?

Jo crec que sí, la seva tasca, en la temporalitat informàtica, és centenària. Segons Wikipedia el data a la dècada del seixanta, però no va ser perifèric d’un ordinador com el coneixem avui dia fins l’any 1981 de mans de Xerox. El 1984 Apple el va popularitzar amb el Macintosh 128 K. Són gairebé 30 anys al servei de la humanitat.

El seu successor no crec pas que sigui el prototipus de “Minory Report”, on pots acabar dislocat de qualsevol articulació, aquest més aviat sembla l’estadi abans d’arribar el ratolí, el que donava el punt futurista era la gran pantalla de vidre i les seves transparències. Em penso que el substituirà la mateixa mà sobre una superfície tàctil. Us sona això, no? Res de pantalles tàctils per les nostres màquines de treball de sobretaula, si no volem acabar malament de l’esquena. Aquesta superfície tàctil pot ser també una pantalla on es podrà jugar amb la gestualitat dels dits i de la mà a la vegada que es podrà transformar amb un teclat virtual, una calculadora o una taula de comandaments per a jugar; una pantalla que es podrà programar la seva superfície a gust del usuari i que també s’hi podran configurar o desplaçar les paletes que ara són a la pantalla principal (una evolució de concepte soviètic de teclat com és l’òptimus maximus). A l’igual que el trackpad del MacBook serà de vidre i d’unes dimensions semblants a un teclat actual, dels grossos. La llegenda urbana de que les tecles han de tenir tacte passarà a la història per una qüestió d’evolució. Recordem les primeres màquines d’escriurre la distància que recorrien les seves tecles perquè embrutessin el paper (més d’un centímetre amb una Olivetti), paulatinament l’enfonsament de les tecles s’ha anat reduint i avui dia en el meu teclat d’Apple, el menudet inalambric, per exemple, l’enfonsament de la tecla és mínim i és de llarg el millor teclat que he tingut mai (malgrat no tenir el teclat numèric, és l’única crítica que li puc fer).