• Autor:Joan Rosell
  • Comentaris:1

La iSight al darrera de la pantalla

camera

La notícia és extreta de Appleinsider i és una notícia que trobo interessant perquè és una qüestió ja me l’havia plantejat:
Una patent d’Apple apunta en suprimir la càmera d’on actualment és en els nostres equips portàtils i de sobretaula per posar-la al darrera de la mateixa pantalla de l’ordinador, la qual cosa farà que les videoconferències siguin més naturals, al poder mirar a l’interlocutor als ulls. Actualment el fet de no coincidir en la mirada fa que la comunicació sigui freda i inclús incòmode. Personalment esquivo el sistema per aquesta qüestió.

S’ha publicat recentment una sol·licitut de patent per part d’Apple que podria fer que la iSight anés a parar al mig de la part interior de la pantalla (obviament de manera invisible) del MacBook, de l’ iMac; i fins i tot l’iPhone i l’iPod podrien aprofitar-se d’aquesta nova tecnologia.
Aquests fets que he exposat, poden semblar una rucada, però els usuaris de videoconferència estaran amb mi i agrairan aquest canvi que tard o d’hora es produirà, ja que és la manera més natural de tenir un diàleg còmode i natural a l’estar acostumats a mirar-nos als ulls de manera recíproca.
Segons el document, aquest sistema podria incloure dues o més càmeres en funció del nombre de conferenciants, amb un programari que combinés les diferents imatges o inclús la integració de dues imatges en una de sola, fent possible d’aquesta manera un efecte tridimensional*.
Aquesta no és cap idea original que hagi tingut Apple, ja que tots alguna vegada hi hem pensat en aquest fenòmen de la desviació de la mirada en aquests tipus de comunicacions i hem coincidit en que el lloc correcte per posicionar la càmera era al centre de la pantalla, davant del nostre nas. Doncs ja veieu, algú ha trobat que valia la penar treballar-hi. Ara només és una qüestió de temps.

*Aquest comentari és meu però no el trobo tant esbojarrat; em recorda el fenomen del parel·latge d’imatges a través d’uns miralls que vaig veure per primera vegada al Museu Dalí de Figueres -si no vaig mal fixat-, consistia en fer dues fotos iguals, amb una càmera especial de dos objectius, amb un desplaçament entre objectius equivalent a la distància que hi ha entre els dos ulls, aixó feia que al mirar les dues fotografies, cadascuna amb el seu ull corresponent es veiés una sola imatge tridimensional. Segur que aquesta tècnica té un nom però no el recordo.