El Gran Germà
Ja ho diuen que en temps de crisi tothom menja sopes i se les pensa totes…
Malgrat que la imatge ens faci pensar amb el famós anunci d’Apple, els trets no van ben bé per aquí. Avui el meu últim convers a Mac, un client de ja fa molts anys i que s’ha passat al Mac, des de fa un parell de mesos, deixant radicalment i pràctica totes les aplicacions de PC (inclús m’envia arxius de numbers, en comptes dels Excels que m’havia enviat tota la vida), m’ha demanat si tenia o coneixia algun tipus de programa per controlar els temps que dediquen els seus treballadors a navegar per internet i afers semblants en temes personals o d’esbarjo no relacionats amb la feina per la qual han estat contractats. Li he dit que ho ignorava i que ja ho cercaria per la xarxa. Com que és un tema que no m’interessa, abans de perdre el temps cercant alguna aplicació que li vagi bé, jo us demanaria si podeu donar-me un cop de mà per si coneixeu alguna cosa que li faci servei al meu client i me la recepteu…
Jo primer li he dit que no coneixia res, però mentre parlàvem m’han anat passant pel cap diferents maneres de controlar al personal i a les seves pantalles. Revisar historials de navegadors, esborrar del disc dur totes les eines vehiculars de la temptació, li he dit que, per exemple, podia connectar-se remotament amb els diferents ordinadors de la xarxa per veure que s’hi estava coent a les seves pantalles. O tècniques més simples com orientar de tal manera els monitors perquè siguin visibles pels llocs de pas i així acabar amb la privatesa física del monitor-operari -paret, el que fa invisible en contingut d’aquest. D’aquesta manera s’ha anat allargant el tema i de la mateixa manera que se m’acudien propostes al seu projecte, també m’ha començat a sacsejar el fet de la violació de la privacitat personal. Com que la conversa l’hem fet per Skype i al meu voltant hi tinc treballadors, aquests no han pogut evitar sentir el que estàvem comentant i hi han volgut dir la seva un cop he tallat la connexió. …Que si no és legal posar càmeres a la feina sense que els treballadors en siguin conscients de que hi són, …casernes de mossos, …càmeres amagades, …pallisses, …que n´ha de fer el cap del que fa el treballador si la feina “surt” …i així tantes coses com vulgueu hem gastat la nostra hora fictícia de dedicació a l’esbarjo d’internet discutint sobre el sexe dels àngels. I m’hi han fet reflexionar.
Un dels raonaments de pes, des del punt de vista d’empresari és el fet d’haver de contractar un nou treballador perquè la feina “no surt” quan, tal vegada, els vuit treballadors de l’empresa imaginària dediquen una hora al dia a navegar o xatejar en plan esbarjo, la qualcosa fa que la seva irresponsabilitat li costi a l’empresa un sou més. Per altra banda fer servir tècniques de les esmentades és violar la intimitat de les persones, malgrat el que estan fent no és correcte. La meva darrera reflexió i la que considero més correcte, és la de vigilar a qui es contracta, si la feina el motiva, si té inquietuds, si se li veuen ganes de superar-se, d’aprendre… i totes aquestes coses que són bàsiques per considerar a un treballador indispensable (cosa no gens fàcil). Un personatge d’aquest tipus ja saps que, perdi més o menys el temps fent el que sigui, el balanç final serà positiu per l’empresa.
No només internet és el culpable de les perdues de temps productiu a una empresa, també hi ha les màquines de cafè, l’hora de la cigarreta, la xerradeta amb pèls i senyals de l’aventura del cap de setmana, les baixes “justificades”, els metges, el recados que s’eternitzen, l’observació del vol d’una mosca (només us heu de posar al dia per algun funcionari de les diferents tècniques existents, ja que l’administració és una escola de grau superior en tot això de l’art de l’escaqueig -malgrat que hi ha sempre excepcions-)… i tantes altres coses que fan que si no ets legal, no ets legal.
Realment un empresari no pot monitoritzar el que fan els seus treballadors, sense que aquests ho sàpiguen. Si ho diu: Pot fer el que vulgui! L’empresa és seva.
Jo crec que és bo donar una mica de marge, fa que la gent també tingui aquesta estoneta d’esbarjo i que a la llarga puguin ser més productius…
Jo he passat per diversos estat com a treballador: excés de treball, poc treball amb inconvenients per dur-lo a terme i treball ben portat amb temps per mi.
L’excés de treball es produeix quan hom li agrada el que fa i l’empresari se n’aprofita o quan no ho ha planificat bé. Quan donés un 100%-110% l’empresari et demana un 120%. Això t’acaba cremant com a treballador i com a persona.
Una situació molt incòmoda és quan hi ha poca feina o que per culpa de la planificació no es pot fer res. Arribar al lloc de treball i veure que no pots fer res perquè depens d’algú altre és el pitjor que et pot passar. Al principi sembla una bona cosa perquè pots dedicar-te a fer altres coses que volies fer (a la mateixa feina), però quan això s’acaba comences a mirar per Internet (si en tens) o donant voltes com un zombi. Ja podeu pensar quins problemes hi pot haver amb les caps.
La millor situació és quan hi ha un projecte clar, amb unes dates d’entrega prou fixes i lògiques, i amb uns controls sobre la feina periòdics (com a mínim setmanals). Que els responsables s’interessin per la feina que fas, els problemes que et trobes i et demanen l’opinió sobre diversos aspectes del projecte. Davant d’aquestes premisses, qualsevol empresari detecta els ganduls en pocs dies.
Així que penso que els empresaris i/o responsables han de fer la seva feina correctament: projectes ben plantejats, amb pressupostos i temps d’entrega correctes, i amb els recursos (materials i personals) adients als temps d’entrega. Amb això controlat detectar els treballadors i els ganduls és molt senzill (i sense ficar-los incòmodes vigilant-los). Sempre he cregut que al treballador i a l’empresari no se li ha de donar dues oportunitats. Si el treballador rendeix per sota d’un cert límit no canviarà la cosa per molt que l’avisis (l’únic que farà és mirar de fer-ho veure). I si el cap o empresari no gestiona el projecte correctament no ho farà mai, hi hauràs de suportar queixes, hores extres, crits, … Si s’actua així, els bons empresaris i els bons treballadors es trobaran fàcilment.
@Miquel. És clar que l’empresari o cap no pot ser tant rígid ja que l’excés de rigidesa implica també un cert desinterès venjatiu envers la feina com a resposta. D’aquesta rigidesa en tinc bona mostra a l’empresa on treballa el meu germà, on se’ls hi descompte un minut a l’hora d’entrar a treballar, ja que a la hora en punt no hi ha els treballadors al seu lloc (estan fitxant o canviant-se) o se’ls hi recrimina l’assiduïtat en anar al lavabo. En una empresa així no t’hi pots sentir mai bé.
@Xin. Tot és una qüestió de fer una feina que t’agradi, tant el treballador com el cap. La feina del cap no té com a finalitat el benefici a qualsevol preu sinó que la seva feina és optimitzar tots els recursos i procesos perquè l’empresa o el projecte vagi com un rellotge suís. Si això es compleix l’empresa hauria de funcionar. M’ha agradat el teu comentari final “Si s’actua així, els bons empresaris i els bons treballadors es trobaran fàcilment.” Malgrat que tecnològicament o conceptual sembla que anem a una velocitat mentre que socialment anem al pas de les tortugues i a sobre ens entrebanquem. Hi ha gent que treballaria més de gust al lloc d’un altre i a l’inrevés, laboralment s’haurien de poder canviar “cromos” (lloc de treball) si el canvi satisfà a les dues parts, així com també hi podria haver un canvi de cromos per triar l’indret on treballar ja que és paradoxal que en un mateix treball l’individu A de la ciutat A perdi una, dues o tres hores al dia en desplaçaments per anar a treballar a l’indret B, mentre que a l’individu B que ha d’anar a treballar a la ciutat A perd també el mateix temps i els dos fan la mateixa feina! I així en tantes altres coses. Quina pèrdua de temps i energia de manera poc intel·ligent. Si hi hagués interès en arreglat això tothom tindria una feina que li agradaria i a sobre tindria més temps per viure (temps lliure).
Això del temps també és un altre tema que influeix molt en aquest aspecte.