Remenant pel portàtil m’he topat amb un article del diumenge dia 10 de juny del 2007 que vaig escriure per una revista local, el “TuRai”, com a col·laborador i que no es va acabar de publicar mai, entre d’altres coses perquè només 3 números van poder veure la llum. Us el passo ja que més o menys encaixa amb la temàtica del bloc i trobo que es divertit. Malgrat que no conegueu l’indret ni de què és la crítica fins al final (l’ajuntament i les seves “obres”), si us remeteu a les fotografies que hi adjunto i posan-t’hi una mica d’imaginació ho lligareu tot.

A la vista actual a Google Earth (és la mitja circumferència gris), no es veu detall del contingut a la bifurcació de la carretera. Al final de l’article hi ha una foto normal de l’indret.

Google Earth*, els pre-colombins i el meu poble.

*Google Earth

Hi ha persones, pobles i civilitzacions que s’adelanten al seu temps i fan o prediquen coses i idees que són hermes en el seu present i que el pas del temps demostren la seva raó o validesa; llavors quan això passa són etiquetats de visionaris.

L’home: Un dels exemples més universals pot ser el cas de Galileu volent demostrar que la terra era rodona, i tots sabem els problemes que va tenir el pobre home on gairebé hi deixa la pell lluitant amb la veritat de l’època. Dins d’aquest sac també hi podríem incloure a Apple i la seva Newton ja posats a lligar el tema amb el color del bloc (Aquest punt és del present per lligar una mica més l’ “all-i-oli”).

La civilització: Un altre cas clar és el de la civilització pre-colombina, els Nazques i les línies de Nazca, que adelantant-se a la seva època  es van dedicar a fer dibuixos monumentals sobre la holografia* de la pampa peruana que només era possible veure’ls i reconexe’ls des del cel. Diuen alguns falsos visionaris que era una manera de parlar amb els deus que els guaitava des de les alçades o fins i tot que eren missatges per a les naus espaials dels extraterrestres.

Com en el cas de Galileu, el temps ha donat la raó als transalpins que després d’una farra amb coca van ser els primers visionaris de que la tecnologia Google Earth estava al caure i van voler mostrar-se a tot el món. Per mi és el cas més flagrant ja que es van adelantar gairebé 2000 anys a la seva època. Davant d’aquesta evidència he de reconèixer que en Jules Verne era un pela canyes.

El poble: Em sento joiós de viure en un poble que de la mateixa manea que Galileu, Jules Verne, Apple i els Nazques s’adelanta al seu temps, encara que només sigui per un quants anys, i que ja ha deixat la seva petja (els seus picsels) per mostrar-se a tota la humanitat cibernètica que utilitza Google fent que el nom del poble es vegi només des de les alçades celestials dels satèl·lits, esperant una tecnologia que encara ha d’arribar, la de Google Earth-2, del qual es diu que tindrà una definició amb la qual es podrà reconèixer la fesomia d’una persona des de la pantalla de l’ordinador. L’obra en sí, com ja us n’haureu adonat és el monument de benvinguda de l’entrada al poble, fet amb material noble com és el metall oxidat amb lletres d’acer inoxidable que ressalten per contrast.

Seria bo, però, que primer saludessin als éssers humans que arriben a peu, cotxe o bicicleta a la nostra vila i que possiblement encara no saben que és això de Google Earth, ja que el monument arran de terra passa gairebé inadvertit. De vegades no cal córrer tant en el món tecnològic.

Vista arran de terra de l’entrada al poble

* [de d’errates] On posa holografia hi hauria de posar: Part de la geografia física que tracta de les muntanyes. Sistema o conjunt de muntanyes.