L’elefant i la formiga
Ara em ve al cap un acudit que em va explicar el Richy, un pallasso i un amic, referent a un elefant i una formiga. Disculpeu-me primer ja que si sóc dolent explicant acudits, si us els haig d’escriure n’hi us ho explico, però ho intentaré:
Es troben un elefant i una formiga a la selva en direccions oposades i l’elefant se li encara per dir-li: “on va una cosa tant petita pel mig del camí? No veus que si no et veig et puc trepitjar… On vas amb aquestes cametes tant fines que semblen de fil ferro? Has vist les meves que fortes i robustes que són. On vas amb aquest cos tant escarransit, has vist el meu cos gran i innamobible, has vist les meves orelles quins pàmpols tant imponents, en canvi tu tens un parell d’antenes ridícules i t’has fixat amb el meu nas en forma de trompa…” i la formigueta va i li respon arronçant les espatlles: “…és que he estat malaltona”.
Doncs aquesta és la meva excusa de no estar al dia per comentar, no pas les novetats de maquinari d’Apple, sinó coses que van passar la setmana passada ressenyables, però ja se sap que quan hom està malaltó se li fa difícil, entre d’altres coses escriure, pensar, crear, treballar…. Al ser aigua passada també faig un comentari fugisser però sincer. Primerament un pensament per al personatge d’en Pepe Rubinanes, el seu traspàs ha estat una gran pèrdua per mi i trobaré a faltar aquells moments on la seva energia t’embolcallava mitjançant la seva incontinència verbal. És un personatge que em carrega d’energia positiva, un personatge que diu el que pensa sense les hipòcrites màscares i filtres que besteixen la nostra societat. Aquest final em va de conya per començar l’altre comentari del qual volia deixar petjada, les eleccions a Euskadi, una vegada més vergonyant la seva manipulació i el que ja és una normalitat de la democràcia espanyola, el deixar a l’esquerra abertzale, 200.000 persones, sense poder parlar en un referèndum, agressió directa a la llibertat d’expressió i de pensament. Més de 100.000 d’aquests han tingut la valentia i s’han allunyat i resistit al xantatge de la por. Tothom s’ho mira però molts pocs baden boca.
Celebro que estiguis millor. 😀
Gràcies Xin estic millor de la meva bronquitis 🙂
Espero que la paràbola de l’elefant i la formiga em justifiqui 😈
😯 Paràbola, és una paraula que feia segles que no utilitzava (en aquest sentit s’entén)
No calen justificacions. Com a molt, explicacions. 😉
Per cert, ja he ficar RSS al bloc: 😛
– http://blocs.poble.cat/a_pel/rss/