La imatge que en principi cercava per il·lustrar aquesta entrada era la d’un accident de trànsit discretet, no com els dels anuncis de la “Jefatura” que van de sang i fetge, però volent dir el mateix o gairebé el mateix aquesta del Bogard caçat infraganti la he trobada més divertida.

Comentava en alguna resposta recent d’aquest bloc que 3cat24 es va posar en contacte amb mi per dir-me que feien esment del meu bloc i si volia que quedés a la seva base de dades; els hi vaig respondre que no, gràcies, i els hi vaig recalcar que primer es pregunta i després es dispara (referent al seu comentari envers el meu bloc). Ara veig, al repassar la informació de la qual disposo i els seus enllaços, que la meva resposta no ha estat atesa i que el meu bloc segueix apareguen a la pàgina de la blogosfera catalana, potser hauria d’estirar de les orelles a la Karma Peiró, responsable de participació 3cat24.cat, que veig que ha “passat de mi”, però no ho faré. D’altra banda dir que les visites des de la promoció de la Karma se m’han doblat, cosa que a la majoria dels mortals els hi agradaria que els hi passés, però a mi no ja que tota la meva estadística de visites se’n va en orris darrera d’aquest enllaç. Ja sé que m’ho puc mirar des del cantó positiu i pensar que una vegada l’impacte mediàtic s’hagi fos, potser n’hi haurà un parell o tres que m’hagin fitxat (RSS) i li semblin interessants els meus pensaments escrits. L’exemple és el d’un accident de trànsit pel qual es formen unes llargues cues, les quals hom creu que són per l’accident en sí i després resulta que realment les cues es produeixen perquè quan els tafaners passen per l’indret de l’esdeveniment afluixen la marxa per morbositat o xafardeix. Una vegada han observat tornen a prémer l’accelerador i als deu minuts, si la seva observació no ha estat la que s’esperaven (no vull entrar en detalls), ja s’han oblidat de tot l’episodi. Crec que la tafaneria de Bogard és més sana i interessant.

Però com he dit més amunt sempre hi ha espurnes positives i interessants en tot “contacte”. Aquest cop li toca a la Karma Peiró Rubio, la meva interlocutora del 3cat24. A part de l’esmentat més amunt el que em va sobtar va ser el seu nom i com que jo també sóc tafaner li vaig demanar com és que es deia Karma? (no pas si era rossa). Estava intrigat amb la seva resposta ja que o era interessant o tot el contrari (recordo noms com Jennifer de los Dolores o Kevin Javier, que es van posar de moda i que n’estic segur que els batejats així no perdonaran mai els seus pares per la gosadia). La resposta va ser des de la vessant interessant, em va comentà que ella ja era granadeta i que a la seva època els capellans no acceptaven noms que s’apartessin de la norma. Us passo la seva resposta perquè és xula:

Joan, diuen de tot sobre el Karma…
que si és una llei metafísica que regula el visible i l’invisible…
que si governa tot el que s’ha creat, les vides passades i les futures..

La creència del Karma es troba a les religions originades a la Índia com el budisme o l’hinduïsme.
La viquipèdia també diu això del Karma:  “és el conjunt d’actes -positius, negatius o neutres- que efectua cada individu i que marquen la seva consciència, condicionant les seves futures encarnacions”.

Però queda’t tranquil… jo tinc molt bon karma i els se transmetre.

Li vaig preguntar com es deia abans de que canviés de nom, però no vaig obtenir resposta. Amagar el teu verdader nom sota un  pseudònim es fins i tot normal en els dies que corren. Abans ho feien els artistes però ara també ho fan els internautes i és un fet del més comú. Però canviar-se el nom és més fort, no? Jo mateix em vaig canviar el nom de Juan el vaig normalitzar a Joan. Recordo el dia que vaig anar a veure al jutge de pau per fer el canvi. Sóc de poble i el conec de tota la vida al jutge, és entre d’altres coses qui ens ensenya a ballar el Ball de Gitanes, també havia estat el barber del poble, fa de carter… un tot terreny i tot un personatge estimat a la vila. Amb el seu paper de jutge de pau feia el que s’imagina que ha de fer i ser un jutge de pau, sòlid i seriós. Entrant li vaig dir en to seriós (per anar de joc): —Lluís, vinc a canviar-me el nom… —i com et vols dir ara Joan? —Maria de los Dolores—, li vaig respondre. Van ser dos segons els que va tardar a reaccionar, però són aquells dos segons que una cara et queda per l’eternitat, no sé si m’explico.

Torno al fil, Karma, canviar-se el nom per Karma només ho pot fer una persona interessant, cosa que es ratifica pel nou nom triat. Molt interessant, seria tota una història si la Karma ens la volgués explicar.