Aquesta és la fotografia del mes de març que us presento. He hagut de triar-ne una de l’arxiu, perquè aquest mes no n’he pogut fer cap de nova. Ja he mirat de posar-ne una amb valor afegit perquè hi hagi un plus d’interessant (almenys aquesta és la meva intenció).

Aquesta fotografia la vaig fer per un calendari que vam fer per salvar una masia que hi ha al vell mig del poble que aleshores estava en estat ruïnós i la volien enderrocar. Afortunadament avui dia ja està restaurada i l’any que ve, si tot segueix el calendari polític, serà la nova seu de l’ajuntament del poble. El problema que hi havia a l’hora de fer la fotografia pel calendari era que a l’estar la masia en perill d’enderroc, no s’hi podia entrar a fer fotografies del seu interior. Gràcies al meu arxiu fotogràfic vaig trobar entre d’altres una fotografia de les golfes que havia fet uns quants anys abans amb una incursió, diguem-ne clandestina i amb nocturnitat.
La solució que havien proposat els arquitectes o amos de la masia per assegurar la coberta de l’edifici en el seu moment, potser tècnicament és una mica macarrònica, però la estètica té, o tenia, el seu encant, eren unes golfes, per mi, precioses amb una distribució radial de la teulada. Amb la restauració, sembla ser que tots aquest detallets que li donaven personalitat pròpia se’ls han carregat.

Bé, però anem amb la foto, tenint com a base la foto d’arxiu de les golfes i tenint en compte que el calendari anava de “nusos” (tema que estava de moda), em vaig imaginar fer aquesta foto. Vaig haver de cercar una model per tirar-li la fotografia i sortosament no em va ser complicat de trobar-la ja que en aquest tipus de mogudes si cauen en gràcia la gent s’hi apunta gairebé sense haver-ho de demanar. Amb la model disposada al que calgués vam anar a tirar les fotografies en un magatzem de trastos vells, on amb una caixa i un tauló en vam tenir prou per tirar la fotografia, com veieu l’entorn no comptava ja que com que s’havia de fer un muntatge fotogràfic el que més importada era l’angle, la llum i el posicionament de la model.

A la fotografia final, en blanc i negre, li vaig donar una il·luminació fosca amb grisos intensos i amb gra per donar-li un cert dramatisme i un pèl d’agressivitat. Aquest ambient fosc pot fer que segons com tingueu calibrats els vostres monitors la foto quedi falsejada (massa fosca o que els negres no quedin prou intensos). La millor manera de veure-la bé és clicant la foto per tenir-la a resolució grossa. El resultat de tot plegat no va quedar del tot malament.