Aquest parell de jovenets s’han muntat tot un negoci envasant els llamps quan hi ha tempesta. Lluny de foragitar-se o emparar-se sota un parallamps ells han decidit anar-los a caçar amb un exercici d’imaginació empresarial encomiable, en una època on la energia neta comença a estar de moda (gràcies a Déu), ells s’han adequat al seu temps i com veiem a la foto, se n’ensurten prou bé. Aquesta entrada vol ser una crítica a la SGAE i a les entitats casposes que amparades per una llei rovellada es neguen a adaptar-se al temps i a la realitat volent posar tanques al bosc.

Aquesta és la primera fotografia que vaig comprar a una d’aquestes empreses de lloguer d’imatges per fer un calendari a una companyia del ram elèctric ara ja fa uns quants anys. El sistema per adquirir fotografies en aquells temps era el següent: L’empresa de lloguer de fotos et feia arribar uns llibres amb fotografies temàtiques gruixuts i impresos a tot color perquè el client pogués triar i remenar el que volgués. Potser te n’arribaven un parell de paquets l’any amb dos o tres de llibres a l’interior. Francament el mètode era costós i aquestes empreses, que no eren gaires, s’ho feien pagar i de quina manera. Us ho explico una mica pel damunt, si volieu llogar una imatge per posar en algun catàleg o revista aquestes valien uns cent cinquanta/dos-cents euros, depenia del nombre de tiratges de la publicació, quants més tiratges més gravada quedava la fotografia. També s’encaria per l’indret on anava, a la portada, contraportada, etc. i una altra variable era si el teu client volia tenir els drets per un interval de temps determinat, tres, sis mesos o anys, això volia dir que la imatge que compraves (llogaves) no la podia utilitzar ningú en el període de temps que s’havia acordat, dit d’una altra manera quedava fora de catàleg, també s’acotava a l’ambit nacional, europeu o mundial. Les xifres en aquests supòsits eren bastant astronòmiques, mils d’euros per als casos extrems.

Actualment les coses han canviat de manera radical. En primer lloc una pàgina web substitueix els llibres i la difusió d’aquests. En segon lloc els preus són més econòmics i en tercer lloc les imatges a triar es multipliquen per cent.

El cost en l’edició de llibres i també el seu lliurament als diferents clients havia de tenir un valor molt alt ja que de vegades, l’enviament és més costós que no pas el que envies (ja sabeu que va per pes i els volums dels que parlo eren uns totxos realment pesants) i la difusió també era limitada als estudis de publicitat de renom i els dissenyadors que mitjançant el boca a boca publicitàvem aquest servei i fèiem la primera compra. Amb internet però, els clients potencials som tots els que tenim connexió i la compra o adquisició d’imatges es fa de manera àgil i a l’instant; abans havies de trucar per telèfon dir el número de foto del volum que volies i jurar que les característiques de edició i publicació de la imatge eren les que tu els hi deies, en acabar la trucada feies una transferència bancària pel preu acordat i un cop feta aquesta t’enviaven la imatge gravada en un CD o la còpia del negatiu fotogràfic original, en aquest cas després encara s’havia d’escanejar el negatiu.

Pel que fa els preus, perquè us en feu una idea ho compararé amb la casa de lloguer que treballo actualment. Per dos-cents euros (pel preu d’una foto d’abans) tinc dret durant tot un mes a baixar adquirir o comprar (digueu-li com vulgueu) vint-i-cinc imatges diàries, el que vol dir que si sóc esclau d’aquesta subscripció en un més puc baixar fins a 750 fotografies pel preu esmentat. Hi ha més modalitats de compra i totes són molt econòmiques.

El ventall de les imatges a triar és gairebé infinit, en aquests moments el meu proveïdor en disposa de sis milions i mig entre imatges i dibuixos vectorials. Tot just fa quatre anys només en disposava de 750.000, el que vol dir que el negoci funciona i que hi ha demanda de fotografies i per tant cada vegada són més els fotògrafs que aporten fotos a aquestes “noves empreses”.

El qui ha rebut la sotregada de tot plegat són els fotògrafs industrials que davant l’allau de fotografies de qualitat que es poden trobar a la xarxa van perden clients. El cas més proper i amb més ressó ha estat protagonitzat per una propaganda del Patronat de Turisme de la Costa Brava on s’il·lustrava amb fotos de platges de les Bahames una propaganda promocional de les platges gironines. És possible que el patronat que ara tira pilotes fora i treu de circulació la propaganda i se sent víctima d’un engany, s’estimés més en el seu moment llogar unes quantes fotos per quatre duros per il·lustrar la promoció i no pas a contractar a algun fotògraf perquè fes les fotografies del lloc original (compteu que pel cap baix es van estalviar uns dos-mil euros).
Uns altres afectats són les “velles empreses” que no s’han sumat a aquesta revolució i han seguit amb els sistemes tradicionals.
I els darrers afectats possiblement han estat els fotògrafs d’aquestes “velles empreses” que han vist que el seu pessic per foto llogada queia en picat, però aquests, si han sabut vendre les seves fotos a les “noves empreses” emergents del sector, malgrat treure un pessic menor unitari per la venda de la seva obra la contrapartida és que tenen com a mercat tot el món, no els quatre publicistes i dissenyadors d’abans. A l’igual que a l’Apple Store malgrat que els guanys pugen només uns cèntims per aplicació venuda, si tens milions de compradors et fas d’or. Així mateix els bons fotògrafs veuen recompensada la seva obra per un degoteig constant de petites comandes les quals valoren la seva obra per damunt de les altres.
Resumint, quan tothom s’ha adaptat a les noves realitats i als nous mercats tots en sortim beneficiats.