La foto del mes d’abril
Aquesta setmana santa he tingut temps de fer una fotografia que feia temps que em rondava pel cap. Vaig carregar amb tots els estris, càmera, trípode, llibres, només em faltava el nen, però me l’havia de trobar durant les vacances, ja el tenia triat.
Ja no recordava el complex que és tirar fotografies a nens petits i si això li afegim altres nens que feien de comparsa i la dificultat de posar un nen al damunt dels llibres fent equilibris sense que acabi rodolant per terra, he de confessar que vaig perdre els nervis i ho vaig deixar córrer confiant que les fotografies que havia tirat fins aleshores em servirien per obtenir un resultat final més o menys digne.
El globus és sobreposat substituint la crispeta, l’esquer que va fer pujar al Denís fins dalt de la pila de llibres (veure foto adjunta). La llum per donar volum a l’escena era molt lateral i feia que hagués de disparar a velocitats lentes, cosa que va fer que la figura no sortís l’enfocada que a mi m’hagués agradat, però més o menys la fotografia a quedat prou digne.
Rescat, és la solució enginyosa, quan manca una escala, al problema de quan s’escapa un globus dins d’un lloc tancat. Us adjunto fotos de la estressant sessió.
Foto 1: la crispeta esquer. Foto 2: els animadors de la festa. Foto 3: El model, que com veieu, amb la cara paga. Foto 4: L’ajudant de l'”attrezzo”. Foto 5: Preparat per començar el show. Foto 5: Com veieu a ell li va sobrar temps per culturitzar-se
M’has / m’heu decebut. Jo em pensava que les fotos que es veien eren “originals”. No vaig dir res en la del mes passat, perquè era una causa de força major. Però m’ha sabut greu pel nano, que no li heu donat el globus, només una trista crispeta. 😉
És clar, que potser denota la bona feina, fent-me creure que no era un muntatge. Ara em miraré el món amb uns altres ulls…
No et sàpiga greu, no hi havia manera que em fes cas 👿
Sort que quan sigui gran no se’n recordarà de les tècniques emprades, no gaire ortodoxes. Això se’n diu aprofitar-se de l’instint de subsistència. 😀