Sí, com dic en el títol, n’estic fins els collons de la brossa del correu. Des de fa aproximadament una setmana la meva bústia de correu s’ha engreixat de manera exagerada i per tant ha perdut la virginitat, malgrat la castedat que li havia imposat. No m’estranya… ereccions, allargaments, viagres, rellotges i altres missatges misteriosos dels quals no he clicat l’enllaç perquè no vull que es surtin amb la seva, i no sé on aniria a parar (pots pensar…);…

… potser me n’arriben cinc o sis cada hora el que fa que d’un dia per l’altre a la bústia de correu no desitjat s’hi acumulin centenars de mails. Sort n’hi ha que el filtre del correu brossa funciona francament bé i n’hi he afegit un altre per assegurar la jugada, ja que me n’he adonat que tots ells (o la majoria) porten un número abans de l’arroba. L’inconvenient d’això és que fa que els correus poc importants que eren els que relegava a la brossa i que em repassava un o dos cops a la setmana siguin un dilema ja que els deixo juntament amb les escombraries generals i per tant no els puc veure ja que ho foto tot a mar o els poso dins de la llibreta d’adreces, la qual cosa fa que hi hagi de perdre uns instants preciosos a l’hora de la feina per donar-los com a llegits i eliminar-los per no tenir una llista de correu inacabable. Vaja una tocada d’ous. Estaria bé tenir dos o tres nivells de prioritats per poder-los filtrar a conveniència.

Avui m’ha trucat l’Àngel de Biosfera i tot parlant m’ha dit que a ell li està passant el mateix, coincidint temporalment amb la incidència. Això m’ha mosquejat ja que de nexes comuns, informàtics en tenim pocs, jo diria que, així per sobre i sense profunditzar gaire tenim Apple, Nominàlia i el bloc. Inicialment em pensava que algun proveïdor de “confiança” s’havia venut o li havien reventat la base de dades dels correus, però sabent lo de l’Àngel ha de ser algun altre motiu.

Em sap greu perquè era gelòs de guardar dins d’un cert anonimat les adreces de correu personals i les importants, creant bústies alternatives i caduques per quan m’havia d’identificar en algun lloc que no era de confiança. Ara, tornar a la privatesa que m’agradaria tenir serà quelcom impossible. M’hauré de canviar el nom o posar-lo en diminutiu joanet@ (aquest era el meu avi); juanitu@ (aquesta és la meva cosina); Johny@ (aquest un profe que el van  haver de tancar a la presó per abusar dels alumnes), jan@ (ningú m’anomena així) o papitu@ (aquest és el meu fill), no ho sé pas el que faré, tot em sona rar.