El somni o el mateix acte de dormir, és un fet desconegut i ignorat per la majoria dels mortals, malgrat cada dia ens passem 6, 8 o 10 hores dormint. Diuen que si no dormíssim ens moriríem, experiència que no penso provar, ja que quan al llit hi estic bé sóc capaç de xafar l’orella les hores que calgui.
Agafo el fil d’una entrada del bloc d’en Xin: http://blocs.poble.cat/a_pel/2009/05/22/ser_a_matrix/ que he trobat interessant i que al respondre´l me n’he adonat que m’estava enrotllant amb excés i que tenia un parell d’experiències per explicar.

Malgrat, que com he dit a l’entrada, és un fet desconegut i ignorat per la majoria dels mortals, amb el fet de dormir  m’hi estic capficat més des de que li explico comptes al meu fill a l’hora d’agafar el son. Per mi era un fet ignorat malgrat ser conscient de que és l’acte més important durant la vida d’una persona juntament amb el menjar.

Primera experiència: Mentre ens anem endormiscant i mentre li explico un compte a la carta, perquè jo sóc tan massoca que li demano com vol el compte, els personatges que vol que hi surtin i a partir d’aquí l’hi munto la pel·lícula. Amb això vull dir que no explico comptes tradicionals que tothom sap l’argument i que la gent explica potser de manera automàtica, sinó que vaig improvisant sobre la marxa. Moltes vegades ens adormim els dos i, quan això passa de vegades me n’adono que quan estic al llindar d’estar adormit les paraules que surten de la meva boca deixen la història que estic explicant i corren de manera inconnexa dient coses aparentment incoherents… quan hi poso consciència sembla que la meva consciència sigui l’espectadora d’uns fets que ella no ha donat l’ordre de fer, no sé si m’explico, com si fóssim dos en un. És un fenomen que em dona mal rotllo i m’incita a mirar de ser conscient de quan m’adormo, cosa que de moment no he aconseguit mai, com  a molt això que us explico i que no m’agrada gens, però no ho puc evitar d’estar-hi atent. Ho deixo aquí, no en vull treure conclusions de manera pública.

Segona experiència: Deu fer gairebé un any, em vaig despertar a mitja nit després d’haver tingut un somni, no sé si lúcid (veure entrada d’en Xin). En un ambient totalment fosc se’m va acostar la meva cosina, nua, la qual estava il·luminada de manera lateral i de forma molt relaxada i amb tota naturalitat em va dir “Joan, estic embarassada”. I em vaig despertar. He de dir que a la meva cosina, la del somni, només la veig una o com a molt dues vegades l’any, viu de manera itinerant i això sí, la nostra relació ha estat sempre especial des de petits. Dic especial perquè per mi l’amistat envers una persona és el dia a dia o la companya de viatge en un projecte i quan aquest lligam del dia a dia o projecte es trenca o s’acaba, no acostumo a forçar la relació, més aviat l’oblido fins a una propera vegada si s’escau, tot comença i acaba, n’hem de ser conscients. Ella, però, és l’excepció que confirma la regla. També haig de dir que en el moment del somni la meva cosina seguia soltera i sense compromís com la darrera vegada que ens vam veure. Eren les 3 de la matinada i la realitat del somni com el seu missatge em van fer desvetllar. Com que no podia dormir vaig decidir enviar-li un SMS explicant-li l’experiència, com aquell qui diu, a temps real. Després d’això em va ser més fàcil retrobar la son. L’endemà al llevar-me em vaig trobar la resposta del SMS de la cosineta que em deia que al vespre em trucaria. I així ho va fer, em va demanar, encuriosida, més detalls sobre el somni, però li vaig dir que havia estat molt real però molt breu. Ens vam posar al corrent de les nostres vides (ella va fer trampa) i vam penjar. Setmanes després es va fer públic que anava amb un noi i que se n’anaven a viure plegats i als tres mesos del meu breu però recordat somni, rebo una trucada d’ella al mòbil. Jo havia sortit i s’hi va posar la Laura i li va dir que tenia una notícia important per dir-me i que ja em tornaria a trucar al vespre. Quan la Laura m’ho va comentar em va picar la curiositat del que em volia dir que fos “important”, es casava?, se n’anava a viure amb els cangurs a Austràlia? La vaig trucar amb tanta mala fortuna que em vaig equivocar de número de telèfon i vaig trucar als seus pares, els meus oncles. Al posar-s’hi la seva mare vaig voler dissimular per quedar bé i li vaig preguntar que com estaven i tot això que s’acostuma a dir… la seva resposta em va deixar amb la paraula a la boca, “tu ja ho sap… Joan no m’enganyaràs però tu ja ho saps, per això ens truques”. Després d’analitzar en mil·lèssimes de segon que és el que hauria de saber sense trobar resposta, li vaig dir mig rient “què és el que haig de saber?” i ella va insistir en que estava fent el paperot, fins que em va lliurar de la delicada situació en la que em trobava dient, “tu ja saps que està embarassada…”, vaig felicitar els avis seguint-los el rotllo i vaig penjar. No em va donar temps de muntar-me la pel·lícula ja que penjar d’una trucada i començar a tremolar el mòbil. Era la meva cosina. “Hola cusineta”, “Hola Joan” i em vaig començar a enriolar, “que m’has de dir tant important” vaig dir-li tot rient i l’escena de feia dos minuts es va repetir amb la filla “tu ja ho saps…” li vaig dir que sí, que m’ho havia explicar la seva mare “la meva mare?” i vam estar una bona estona rient sense saber ben bé que dir-nos. Quan vam poder parlar ella em va recordar al·lucinada el meu SMS de feia tres mesos. Li vaig dir que si van estar de gresca aquella nit i em va dir que sí, que per això em va trucar al vespre per demanar-me detalls del somni. Em va dir que havia estat fent comptes i que era molt probable que aquella nit fos la bona. Que fort, no? Tampoc en vull treure conclusions de manera pública.

Tot aquest tema dels somnis malgart conviuent amb nosaltres cada dia, a l’iguan que l’univers (i com moltes altres coses), és tot plegat un misteri davant la nostra ignorància.