Sortosament no he hagut d’anar mai encara, i toco fusta, a una mesa electoral a fer el paperina, però en aquestes eleccions m’ha tocat el tema d’aprop. A la Gemma, una treballadora, li ha tocat la “loteria” en aquestes europees, i ha hagut de pringar el diumenge tot el dia. Però no us penseu pas que només va pringar ella, l’autònom del seu cap també ho va fer de manera indirecte, però severa.

L’autònom sóc jo, és clar. La setmana passada ella ja em va dir que li havia tocat el servei social esmentat i que el dilluns tenia dret a fer 5 hores menys en la seva jornada i que portaria el justificant pertinent perquè l’estat les descomptés dels meus impostos. Me la vaig creure (segur que la van informar malament o senzillament va aplicar la lògica d’una persona que creu amb una societat justa). Avui, al tenir el justificant a les mans, com que la paperassa oficial m’aterra he trucat ràpidament al meu gestor per comunicar-li el tema de la Gemma i per dir-li que ja tenia el paper que ho justificava, que què havíem de fer per eixugat aquestes 5 hores. No us penséssiu que sóc dels que no es deixen escatimar una hora o un euro, tot el contrari, si les meves treballadores em demanen alguna hora lliure pel que sigui no aspiro a que les recuperin. El que passa és que tinc la sort de que elles són legals i s’autoflagelen plegant més tard del compte fins que han recuperat el temps perdut. A sobre, quan hi ha feina, vénen a treballar hores extres sense que jo els hi hagi demanat que ho fessin. Ja veieu que sóc afortunat.

Tinc el telèfon a la mà i a l’altre cantó del fil telefònic hi ha el meu gestor, després de la meva breu explicació només rebo com a contesta unes riallotes i segons després un cop sec, com si el meu interlocutor hagués caigut de la cadira degut als epasmes de les seves rialles i s’estigués rebolcant pel terra (a que queda pel·liculero?, però ho sento, és tal com m’ho imagino). Deu minuts més tard, quan ha pogut parlar sense que li saltessin les llàgrimes ni li vinguessin singlots ha pogut explicar-me que era un passerell i que anava amb el ciri a la mà (ja fa temps que m’ho temia). M’ho ha explicat amb un símil molt recent:

“Mira fill, això és com si, diga-li l’estat, diga-li llei electoral o com redimonis li vulguis dir, és en ZP prometent la subvenció per a la compra de cotxes nous i tu ets el pringat  del Montilla de torn que ets qui paga la subvenció; deixant la metàfora de banda l’estat paga a la teva treballadora seva ciutadana per les tretze hores dedicades d’un diumenge 70 euros (la xifra no la tinc clara però no m’equivoco de gaire), toca aproximadament a 5 euros l’hora, ja se sap que estem de crisi i que l’estat, socialista per cert, no pot pagar més als ciutadans que han d’anar a les meses de manera obligada (sota pena de 20-30 dies de privació de la llibertat si s’hi neguen), i en diumenge, això se’n diu explotació o esclavisme (a part de saltar-se la llei fen treballar al ciutadà més de les 8 hores reglamentàries). Després, tu Joan, que ets un autònom que ni tant sols et pots posar malalt, fas un desagravi envers la ciutadana Gemma regalant-li 5 hores de feina que hauràs de recuperar tu a partir de les vuit del vespre o llogar a una persona perquè substitueixi a na Gemma en la seva absència.”*

El gestor crec que ha estat prou gràfic i ens hem despedit disculpant-me per la meva candidesa. Un cop rebobinant la conversa m’he preguntat: els 20 o 30 dies de privació de llibertat, presó pels amics, és tancat a casa, a la presó amb els presos comuns, amb “els meus amics terroristes”, com diria en Josep Mª Xirinacs (epd) al cul del món, a Guantànamo o en una cel·la especial com els 23F’s Antonio Tejero o el Milans del Bosch? Si és com aquests darrers potser m’hi apunto.

*Tot això és inventat, però vol reflectir de manera metafòrica com em sento per dins. També he de ratificar que la teoria de les meses electorals que en Xin exposa a la seva entrada és extrapolable a les meses de Sabadell segons conversa d’aquest matí amb la Gemma que ens ha explicat que allò (la mesa electoral), era can pixa.