Com podeu comprovar a la darrera entrada vaig ressuscitar al sisè dia d’entre els morts. Després de deixar passar uns quants dies per no dir bestieses, amb tota la serenor del món faig una reflexió sobre el trist episodi.

Creient-me previsor, des de fa anys tinc contractades dues conneccions a internet, per si en falla una tenir l’altre per sortir del pas. Els correu electrònic, l’FTP i enllaços externs als servidor són eines útils per la meva feina, jo diria que actualment són imprescindibles, estalvien multitud de visites i viatges amb els clients i amb la comunicació via xarxa el client pot estar totalment al dia dels continguts que li dissenyem. A vegades potser inclús se n’abusa del sistema, doncs els més exigents (per dir-ho de manera fina) revisen i revisen de manera malaltissa el projecte fins el dia abans de portar l’original a la impremta.
És norma personal que posats a triar una empresa que em doni el servei d’internet en triï una que em parlin en català i de passada faig que els calerons quedin a casa (il·lús de mi, tot se’n va a Madrid com si la despesa la fes un ciutadà de la Comunidad de Madrid). Vaig triar Alpi quan la Generalitat hi tenia part. De d’aleshores crec que ha passat per diverses mans Uni2, Wanadoo i actualment Orange, primer de manera encoberta i des de fa tres o quatre mesos sense embuts, quan truques a Alpi et surt el contestador de benvinguts a Orange. Encara, però, queda el detall de que es dirigeixen a tu en català. Espero que el detall es conservi.
Doncs les meves previsions no es van complir. Com deia abans tinc dues línies contractades a Alpi en indrets físics diferents per evitar que una avaria d’un sector faci que les dues línies fallin. Doncs no, aquest cop la avaria, segons Alpi, era una avaria que afectava a les IPs fixes indiferentment de la seva localització, o sigui que la meva previsió no va servir de res ja que em vaig quedar a les fosques malgrat les dues connexions. La solució va ser una solució d’aquelles de tota la vida, tradicionalment es trucava a casa del veí per demanar sal, sucre, julivert… jo vaig haver de demanar-li al veí si em deixava penjar a la seva xarxa per poder consultar el correu. Aquesta solució veig que encara funciona i ANNA FERRER, que és la perruqueria unisex que tinc al costat de la botiga no m’hi va posar pegues i em va donar la seva clau per poder compartir la seva xarxa. Després de redirigir tots els serveis al meu servidor de domini vaig tornar a estar connectat al món.
L’episodi va ser suficientment llarg com per poder reflexionar llargament de l’enganxats que estem a la xarxa i del febles que som davant dels inconvenients que aporten les companyies en el seu servei. Malgrat no sentir-me il·lustrat amb el tema crec que quedar-se sense connexió durant una setmana, sigui quina sigui la causa, sense cap mena d’explicació ni cap tipus de disculpa té justificació possible. Amb tot això vaig agafar un tema que tenia sobre la taula des de fa mesos que me’n va parlar en Xin en una entrada sobre xarxes obertes ciutadanes, Guifi.net una xarxa wifi que la composen els mateixos usuaris i aquests es van intercomunicant entre ells i van creant xarxa (Què és quifi.net?).
Jo ho veig com una gran intranet a nivell territorial la qual queda enllaçada a internet mitjançant els usuaris que hi tenen connexió de la manera tradicional (pagant) i que connecten desinteressadament les dues xarxes en detriment de perdre part important del seu ample de banda de la seva connexió. Imagino també que hi deuen haver empreses que ofereixen connexions a internet a través de guifi.net i que el connectar-te a wifi.net és totalment de franc. només has de fer la instal·lació que serà més o menys costosa en funció de la distància on hagis de cercar el senyal wifi. Fins aquí la teoria.
Coses que no tinc clares: Com en tot a la vida quan més saps i més informat estàs d’una cosa més preguntes et fas i més te n’adones del ignorant que arribes a ser. Ara me n’adono que no tinc clar que és internet de manera tècnica, tampoc tinc clar com es genera i com es gestiona l’ample de banda, què condiciona la velocitat de pujada i baixada i com és que no són iguals, ni de quina manera es comporta físicament el senyal wifi. Qui gestiona guifi.net? Ho fa de manera totalment desinteressada? Bé són preguntes existencialistes que si cerco a la xarxa possiblement trobaré.
Wifi.net podria ser una alternativa original en el meu cas, em resoldria la connexió remota llar-empresa empresa-llar d’una manera natural, vull dir com a xarxa pròpiament dita i la navegació, el correu, el servidor de continguts ja dependrien de l’ampla de banda existent dins de la mateixa wifi.net i de les velocitat de pujada i baixada.
L’inconvenient més important que hi trobo és el de la instal·lació, els meus dos punts de connexió son sengles comunitats de veïns i això ja és un escull important