Tal com vaig prometre us ensenyo i comento les fotografies que vaig exposar a la Mostra d’Art a la Festa Major del meu poble (cada any hi miro de participar). Normalment hi presento fotografies fresques que faig durant les vacances. Si sortim de viatge sempre hi ha coses exòtiques que em criden l’atenció per immortalitzar. Aquest any però, no hem anat a cap indret destacable degut a la crisi i puc afirmar que ens hem quedat a casa, si més no a jutjar per les fotografies presentades.

Dins de cada casa sempre hi ha algun raconet o algun objecte que et crida l’atenció. En el meu cas sempre penso… quan tingui un moment li tiraré una foto. A voltes són coses immòbils que sempre t’estan esperant a que els hi tiris la instantània, però a voltes  són coses que queden de manera temporal, unes sabatilles a l’escala, el teu fill amb cara de babau davant la tele… Quan et decideixes a fer-les gairebé sempre et trobes amb les immòbils, perquè ja se sap que a la fotografiala regeix la llei de Murphy.

Bé vaig começar per l’aixeta del lavabo petit. És una aixeta de disseny i per tant fer-li una foto normal seria com fer una fotografia publicitària cosa que miro de no fer sempre que puc ja que a la feina no faig res més que retocar fotografies d’aquest tipus. L’havia de fer una mica artística i amb una certa atmosfera. La vaig il·luminar amb el mateix llum de la cambra de bany i vaig mirar de texturitzar al màxim la imatge i fer-la amb el mínim color sense arribar a ser en blanc i negre. Aquest va ser el resultat (espero que tingueu un monitor gros per veure-les senceres).

La següent coincideix amb una sortida familiar al Museu de la Ciència aprofitant la calma de l’estiu a la ciutat de Barcelona. Són les escales que hi ha per baixar fins el nivell on hi ha l’exposició més extensa d’enginys i altres màquines. L’espai té el seu atractiu ja que hi ha un gran buit central rodejat d’una gran rampa de caragol metàl·lica rovellada. Normalment aquests espais que impresionen no pots plasmar en una imatge la sensació de quan hi ets present. Possiblement amb un gran angular potent hagués pogut treure més suc de l’espai en sí mateix, però no en tinc, sempre m’agrada veure les coses d’aprop encomptes de lluny. Al final vaig triar la que segueix remarcant més la funció de la rampa o escala no pas la del gran espai que impressiona. Amb el Photoshop vaig afegir un parell de personatges a la rampa perquè a l’observar la fotografia el ulls vagin pujant pels nivells on hi ha els diferents personatges fent com si visualment tu també pugessis o baixessin, o no, si més no aquesta és la meva intenció amb la foto.

La següent, un detall de la cuina de casa. És una cuina americana i l’SMEC és el punt de modernitat dins d’un ambient totalment rústic. Vaig trobar divertit fotografiar una nevera.

I finalment vaig triar una fotografia del meu fill, que no es gens senzill poder-lo caçar. La fotografia és feta amb llum natural i l’exposició era d’aproximadament un segon, això que sembla un moment, per un nen és una eternitat i vaig necessitar entre quinze i vint exposicións perquè en sortís una sense moure’s. Ja podrem actualitzar la fotografia d’ell de la seva habitació.