Si seguiu els comentaris de les entrades d’aquest bloc ja sabreu que aquest mes m’he apuntat a l’Espai Fotogràfic, un lloc a internet que es parla de fotografia, de tècniques i de tot el què et passi pel cap relacionat amb la fotografia. La portada d’aquest indret és un bloc on surten temes relacionats amb el tema fotogràfic (un parell d’entrades al dia) i també hi ha un concurs mensual de fotografia que has de cenyir-te al tema del mes per poder concursar.

De fet el concurs és el que em va animar a apuntar-m’hi però ara que tinc el lloc una mica apamat, el trobo força interessant i amb una gran projecció i un gran futur. De fet vaig animant als meus amics fotògrafs perquè hi clavin un cop d’ull per si s’animen. La meva intenció és presentar-m’hi, i després, una vegada és conegui el guanyador del mensual, penjar la meva fotografia presentada tal com ho he anat fent cada mes. Com que vaig començar penjant la meva fotografia al bloc a principis de mes i poc a poc m’he anat retardant fins a penjar-la cap als últims dies, ara em trobaria que si m’haig d’esperar al veredicte em passaré dels meus vterminis de lliurament, i no vull. (El que no puc fer és penjar la foto del concurs abans que aquest s’hagi produït doncs no queda gens bé). Així doncs penjaré una foto ara a mitjans de mes i d’aquesta manera em posaré al dia i tornaré a penjar la del concurs a principis del mes de novembre i tot arreglat.

La foto d’octubre serà aquesta, una de les descartades del concurs del mes d’Espai Fotogràfic, el tema del qual és moviment, el que vol dir que el mes que ve la foto serà una mica igual.

M’ha sabut greu descartar-la, doncs ara us faré el comentari i és interessant, però potser la trobo massa buida de contingut (missatge) per presentar a concurs.

Per començar us diré que no és cap trucatge fotogràfic i que no és fàcil caçar una imatge en moviment d’aquest tipus i que quedi bé. Potser vaig disparar una cinquantena de vegades perquè sortís alguna cosa interessant. I bé, ha sortit això, tirada sense flash a una velocitat d’un segon. Com que volia que la moneda lluís (de llum) vaig fer que hi toqués el sol directe a l’escena on rodava. El curiós del cas és que la fotografia final hi surten de manera molt clara tres cares iguals de la moneda, com si hagués disparat tres vegades el flash durant la seva exposició. I no és així. Interpreto que aquest fenòmen és degut a que la moneda li va fer tres vegades “la rateta” a l’objectiu de la màquina. Fer la rateta és que la moneda fa de mirall entre el sol i la llent del meu objectiu, per això es veuen les tres cares tan ben il·luminades i la resta fosca. Casualitats de la fotografia.