Avui mentre estava escoltant l’ària Quia respexit del Magnificat de Bach, m’ha semblat que hi havia una certa semblança amb l’ària del començament de la pel·lícula Antichrist comentada per mi mateix en aquest bloc. Com que la meva memòria és nefasta he cercat aquesta informació a l’article citat del dia 19 de setembre i quina ha estat la meva sorpresa al comprovar que no hi havia article, només la introducció.

Una suor freda s’ha escampat pel front i ha acabat glaçant-me tot el cos. Déu meu!!! quina ràbia!!! Ràbia, no pas pel que puguin haver pensat els meus seguidors del bloc que veig que són molt benèvols amb mi i no han dit res sobre la suposada crítica, la més cutre de la història de la humanitat:

Avui, per primer cop, faré de crític de cinema ja que la pel·lícula s’ho val. És una pel·lícula del director danès Lars von Trier que es va estrenar durant el mes d’agost.
La meva experiència amb aquest senyor ve de lluny, concretament del 1996 on trobant-me jo a Madrid de visita familiar, la meva cosina em va convèncer per anar al cinema a veure una pel·lícula d’aquelles de “minories”, es titulava “Rompiendo las olas”. Va ser tota una experiència, ja que en l’hora i mitja que va durar la pel·lícula van passar pel meu cap els més contrastats pensament i emocions.

…i aquí s’acaba!!! Dir que això és una crítica és una broma de mal gust que tots heu suportat estòicament, us agraeixo que no hagueu fet cap comentari sarcàstic com “Per ser el primer cop no està malament, però hauries de practicar més Joan. Per alguna cosa es comença” o algun comentari semblant, sense arribar a l’insult.

Ràbia perquè l’entrada o article crític que em refereixo em va portar vàries hores de feina. Segur que ha estat l’entrada més complicada de parir des que faig el bloc. Com és que no es va guardar correctament!!!! Aquest vespre miraré de recuperar-lo amb TimeMachine, ja que el vaig escriure amb un editor de text i espero recuperar-lo. Us informo.

(Aquesta nit) El ciri que he posat aquesta tarda a Sant TimeMachine no ha donat bons resultats i no he pogut recuperar l’article que vaig escriure el seu dia. En l’últim mes hi ha hagut molts canvis al meu disc dur, li he baixat al meu fills tots els episodis del Code Lyoko i també estic digitalitzant tots els negatius que tenia emmagatzemats en una caixa de sabates, tota una vida en fotografia i molts Gb cap aquí i cap allà. Només tinc còpia dels darrers dies. No sé que fotre, si tornar-lo a escriure o passar de tot… El tornaré a escriure.