Aquesta setmana ha vist la llum el primer ratolí multitouch de la història, fins que es demostri el contrari i tirin per enèssima vegada Apple als tribunals per plagi. Aquesta notícia m’ha fet pensar en dues coses, una de bona i una altra de no tant bona. Començaré per la no tant bona.

Veig que Apple encara no m’ha copiat i no s’ha decidit a treure el teclat multitouch “magic keyboard” sense keys, que proposava a la meva entrada un teclat sense ratolí ja que ell mateix és multitouch i funciona com el trackpad d’un portàtil.

La bona és que l’evolució dels ratolins no es decanta cap el ratolí de la foto que il·lustra l’entrada. Aquest ratolí és meu i el vaig comprar a no sé a quina fira d’informàtica que es va fer a Barcelona per allà els anys 1993 o 1994. El venien com a ratolí ergonòmic total. Em va agradar la seva estètica i el vaig comprar. Les seves quatre boles de diferent pes s’adaptaven a totes les necessitats de l’usuari. Aquestes són fàcilment intercanviables i a l’hora de la veritat el que fan és fer anar el cursor més ràpid o més lent  (i si vas a panells de control pots acabar ajustar-lo al teu gust). Com que sóc molt perseverant el vaig provar una bona temporada. He de dir que el primer dia se’m va fer molt difícil conservar l’ús d’aquest ratolí fins al vespre, tot i així el vaig estar provant durant quinze dies i intercanviant les boletes per veure si m’hi acostumava. Al final vaig desistir de la meva tossuderia. Al ser com un esclop i tant alt, l’angle de recolzament del braç era molt obert i feia que quedessis amb el canell fet pols, tot el contrari del que pregonava el venedor del ratolí. Ara el tinc en plan decoratiu i els nens que passen per casa s’ho passen d’allò més bé jugant amb les boles de colors.