Continuem amb el tema interiorisme. Després de veure l’escala de caragol, per trencar el gel, que connecta la planta baixa amb el primer pis, avui clavarem una ullada al primer pis descartant el racó de l’escala i ensenyant la resta. Les fotografies les he tirat amb llum natural i a velocitat 30 segons, primer per evitar a la canalla que m’envoltava i segon perquè sempre queda més bé la llum natural que no pas la plantofada del flaix. Als nens han al·lucinat ja que han desaparegut de la foto com fantasmes i hem pogut fer compatible el joc i la fotografia.

Primer us ensenyaré alguns dels dibuixos i croquis que vaig fer per fer-me a la idea de com quedaria l’ambient i finalment us posaré les fotografies de l’estança.

Però abans dels dibuixos, descobriré la imatge de l’entrada de l’article, que és l’entrada de casa on através dels vidres es veu l’escala de cargol de l’altre dia.

Uns quants croquis.

Una de les parets de la cuina, amb un model  d’Smeg que no coincideix amb el real.

El següent és el disseny del moble separador que preveia entre la cuina i el menjador, el qual per motius de costos vaig substituir per un moble colonial que fa joc amb la taula i cadires del menjador i que em va agradar.

Aquest és el conjunt de la cuina, que encara que l’estructura és la real, hi ha portes d’armari que han passat a l’altre costat de la taula central.

Un parell de detalls. El primer vist de l’altra costat de la taula de la cuina.

Aquest ja és un dibuix real de com està en la realitat.

Aquí el detall de l’aigüera i el següent és un detall real del taulell on hi ha la cuina (vitroceràmica) amb un armariet que coincideix amb el forn i microones que hi han a l’altre cantó.

I aquí ja us poso les fotografies reals que hem fet aquesta tarda amb la canalla.

Frontal de la cuina. En primer terme hi ha el moble separador que veureu millor a la següent “instantània”.

En aquesta es veu l’Smeg real amb els armaris de la cuina antiga restaurats per un servidor i la meva companya. Un munt d’hores fregant i rascant la pintura blanca que portaven al damunt.

La seguent ja canviem de direcció per veure el menjador des de dos enquadres diferents.

En aquesta última hi ha un fantasma que no he pogut evitar ni amb trenta segons d’exposició.

Espero que us hagin agradat. La següent entrega, el primer pis.