Durant les Festes de Nadal ja comença a ser tradició el fet d’anar al cinema tota la família, cosa difícil que es repeteixi durant la resta de l’any per una quëstió de temps i obligacions. Enguany tenia la certesa de que aniríem a veure Avatar: la versió en 3D seduiria el meu fill i a la meva dona, que no li agraden les pelis de ciència-ficció, li vendria el contingut ecologista del llarg metratge (dues hores i mitja). Però no ha estat així, hem acabat asseguts al cinema, sí, però veient una altra pel·lícula: Pluja de mandonguilles, no cal dir qui ha estat el guanyador de la estratègia-guerra psicològica, el mestre del meu fill…

És clar que, em tocarà cercar una parella per anar al cinema a veure Avatar en 3D o hi hauré d’anar tot sol. Això d’anar tot sol al cinema sempre m’ha molestat. Possiblement només passa o passava a Sabadell o potser era la neurosi d’alguna  taquillera, però amb uns multisales, del qual no diré el nom, la taquillera de torn es dedicava a col·locar en una mateixa fila de butaques a tots els personatges que compraven només un tiquet per entrar (parlo de fa anys). Potser si vas al cinema a lligar és una bona pensada, però no crec que aquesta pràctica sigui gaire popular entre els solters o els aventurers. La qüestió és que quan la sala s’omple tot queda dissimulat, però quan n’érem quatre gats perquè la peli era d’aquelles que no tenen gaire bona premsa (potser per això hi anàvem sols  i no trobàvem acompanyant), la situació era còmica perquè veies la sala pràcticament buida i una filera al mig que cantava (Quinto!). En aquest cas un cop havia començat la peli canviava de butaca per poder posar-me còmode i per poder estirar les cames tant com volgués.
Tornant al tema, el que tinc clar es que la vull veure. Sempre m’han agradat les pelis de ciència-ficció pel seu contingut tecnològic, per la seva imaginativa i pel seu missatge predictiu.  A Avatar aquestes tres pilars, són d’allò més sòlids. Bé, abans de continuar he de confessar que ja la he vista (sinó no la podria comentar), en pantalla petita i sense 3D, però heu de comprendre que davant la negativa en rodó de la  família he cercat un Torrent perquè em consolés.
La veritat es que no m’ha defraudat gens, per això la vull tornar a veure com Déu mana. Potser m’agradaria trencar una llança en vers el seu argument ja que pel que fa a la realització i als efectes especials tothom coincideix en que hi haurà un abans i un després. Comenten les crítiques de la feblesa de l’argument de la pel·lícula. De fet no és un argument gaire rebuscat, però no per això deixa de ser un bon argument. El que em va sorprendre més és el fet que els terrícoles fossin els dolents de la pel·lícula, els colonitzadors, els que vénen de fora a imposar-se als nadius, els que no són a casa seva (okupes), els que van a cercar Noctáneo, un mineral preuat a la terra doncs flota (és el material que comptenen aquests trossos de paisatges flotant que ja estem acostumats a veure en pel·lícules d’aquest mateix gènere), que no és ben ve petroli però com si ho fos, i fan servir la premissa de que la finalitat justifica els mitjans… us sona no? (torna a estar de moda). En el fons no és ciència-ficció sinó sense ficció. Em sobte que algun crític anomeni alienígenes als Na’vi habitants de Pandora, quan aquests són a casa seva i la peli es roda íntegrament a Pandora. Crec que el egocentrisme els perd i no se n’adonen que els àliens són els terrícoles, no deuen entendre el que els hi vol trametre en Cameron. També sobte el model de civilització que personalitzen els Na’vi fonamentat amb l’espiritualisme i l’ecologisme, lluny del materialisme que estem acostumats a viure. Curiós, també, que el desenllaç de la peli estigui fonamentat en l’agressió davant l’agressió, això em va fer pensar amb els pacifistes, potser és inevitable la lluita per esdevenir lliures? i també és sorprenent el desenllaç final de la pel·lícula en el qual el terrícola bo renuncia a la seva civilització (raça) i es converteix amb un Na’vi més. No crec que el missatge que ens deixa caure en Cameron sigui per exigències del guió, crec que hi ha un contingut de crítica important envers la nostra civilització, cada vegada més degradada. El que em va sobrar són els vint minuts de batalla apocalíptica.

Bé, la recomano a tothom que es vulgui distreure durant dues hores i mitja i sortint del cinema o en alguna sobretaula vulgui fer sortir el tema doncs dóna de sí. Segons he llegit és possible que aquesta sigui la primera pel·lícula d’alguna trilogia a l’estil Guerra de les Galàxies o potser una porta virtual oberta vers el món dels Na’vis per entrar-hi a cercar aventures. Penseu que en Cameron fa gairebé 12 anys que hi està treballant en aquesta pel·lícula i que aquesta és com un ecosistema on els seus habitants inclús disposen de llengua pròpia creada expressament per a ells.