Un dels regals més “cutres” que he fet mai, a nivell estètic, no pas útil, ha estat un portàtil, un PowerBook G4 Titànium, que el vaig regalar al meu germà. Encara que sembli una contradicció PowerBook=antiestètic, tot té una explicació.

Un bon dia jugant amb el meu fill pel carrer, se’m va trencat el passador de la maleta que tenia penjada al braç, i aquesta va rodolar per terra. La trompada no va ser molt violenta, però vaig tenir la mala sort de que la bossa va picar de canto al terra. Dins hi duia el meu PowerBook Titanium, que en va sortir mal parat. L’impacte havia estat de ple en una de les frontisses que serveixen per obrir la tapa i quan vaig provar-lo, la pantalla havia mort, de fet abans de fer la prova ja era una evidència per la trencadissa externa que s’observava. Malgrat la pantalla, la resta de la màquina seguia fent la funció encomanada. Gràcies a Remote Desktop vaig poder veure que tota la resta de l’aparell funcionava com si no hagués passat res i vaig duplicar les pantalles per tenir-hi accès a l’arrancada i dependre de cap altra màquina. Potser una persona normal l’hagués portat a arreglar, feia gairebé dos anys que el tenia i vaig optar per buscar-li una utilitat en funció de les seves limitacions. Mentre esperava que sortís el MacBook Pro de 64 bits que tinc ara, vaig retornar al meu estimat PowerBook G3 que ja tenia arraconat al “museu”. Recordo que l’espera es va fer llarga, era el començament de l’impàs a intel i la primera màquina que havia de sortir perquè tenia tots els números era un portàtil G5 que va acabar essent l’actual MacBook.
Vaig desmuntar tota la tapa, la vaig separar del portàtil, li vaig treure les frontisses i així va quedar. Com que el meu germà havia obert una botiga i necessitava un ordinador, li vaig oferir, ell només havia de comprar-se el monitor i ja tenia ordinador. Tot va anar collonut, malgrat que el portàtil no feia la seva funció de portabilitat, el que sí tenia era que tant la CPU, el teclat i el ratolí  ocupaven el mateix que el iTablet o una mica més. El té damunt del taulell on fa rams de flors i li cau de tot al damunt, però ell segueix impassible. Així van anar passant els mesos fins que un bon dia a l’actualitzar Leopard la màquina no va voler arrencar. Una cop el vaig testejar i vaig anar fent proves me’n vaig adonar que l’actualització era la verdadera causa del seu entossudiment en no engegar-se. La solució: no actualitzar-lo. La pega és que aquest cap de setmana li vaig clavar una repassada i al veure la quantitat d’actualitzacions que hi havia per a ell, vaig pensar que potser al passar a la 10.5.8 directament, superaria la prova de l’actualització. Però la meva pensada no era correcta, va tornar a quedar inútil. Com que no hi ha gaire feina m’he proposat solucionar el tema de manera definitiva. Tal com em pensava el PowerBook no tenia la darrera actualització del firmware cosa que m’ha fet sospitar que aquest era el motiu de que no acceptés segons quines actualitzacions més recents. Un altre problema afegit és que aquest firmware s’ha de carregar des del sistema 9.1 o 9.2. i dins del paquet dels problemes també hi ha el conegut de la pantalla (la afegida és sempre pantalla secundària el que vol dir que sempre la veus de color blau, si no li dius el contrari, però li has de poder dir) i afegir també que el lector de DVD és mort des de fa temps. Amb aquests ingredients l’empresa prometia ser complicada i plena de traves, i no em vaig equivocar, deu hores generoses he tardat en aconseguir que tot quedés solucionat, i he hagut de remoure cel i terra per aconseguir-ho. No us dono més detalls de l’episodi per no fer-me pesat. Pels manetes i els imaginatius, ja teniu una prova per si voleu fer passar l’estona, com us ho manegarieu, amb un ordinador cec i sord? Pels qui recicleu i actualitzeu màquines velles, compte en tenir actualitzat el firmware d’arranc a la darrera versió, pel que pugui passar en el futur…