Bé, ja tenim aquí el que feia gairebé tres anys que esperava i ara ja una mica més fred (tebi) i calmós que no pas ahir, en faré cinc cèntims del que em va passant pel cap i de les meves disquisicions personals envers aquest trasto.

Seguir la Keynote va ser complicat ja que els blocs coneguts van petar tots i vaig haver de connectar-me a blocs americans per seguir l’esdeveniment. Primerament he de dir que quan vaig veure les icones de l’iPhone a la pantalla de l’iPad em va caure l’ànima als peus. El raonament que em feia per estar convençut de que el SO fos Leopard era ben senzill, si Windows 7 és multitàctil, no hauríem pas de quedar endarrera… doncs sembla que sí. És veritat que les aplicacions juntament amb el dock tenen un aire que recorden al felí, no sé si ho han fet per redimir-se del “pecat”. Després de reflexionar-hi unes hores, davant de l’evidència, m’he preguntat si jo també estava al nivell d’aquells exigents que es queixen i volen  la lluna en un cova i es pregunten perquè no té càmera, no es multitasca, no té flash (ni el navegador ni la càmera), no té càmera frontal per videoconferències, no té telèfon, no té GPS, és massa gros, pesa massa… De fet, que l’iPad sigui un iPod Touch en mida grossa ens ha de facilitar i fer més còmodes les tasques del dia a dia sobre un dispositiu mòbil amb l’afegit que ja pot executar programes com l’iWork, la qual cosa és la gran diferència per mi respecte el seu germà petit juntament, es clar, de les funcions d’e-book. També voldria comentar el preu de l’aparell el qual trobo que està força bé per ser un producte d’Apple. Val el mateix que el que vaig pagar jo pel meu iPhone 2G ara fa dos anys.

Jo volia el Tablet perquè substituís el portàtil, aquest és molt més lleuger i més portable. Ara vaig amb motxilla pel món, doncs el meu portàtil sempre ve amb mi

He seguit reflexionant i m’he preguntat que faig jo amb el portàtil quan no estic treballant amb ell a la feina: Consulto el correu, navego, faig entrades al bloc o blogejo en altres blocs, miro pelis al llit còmodament, el meu fill hi juga amb els jocs que hi tinc o en jocs d’internet, la meva dona fa transferències bancàries, miro o ensenyo fotografies, escolto música, el connecto a l’equip Hi-Fi, preparo fotografies personals per presentar  a concursos o per preparar exposicions, dibuixo mobles i distribucions, programo i faig bases de dades amb FileMaker… moltes coses d’aquestes no les podré fer amb la tauleta d’Apple. També és veritat que ara, tant a casa de la meva dona com a casa meva (segona residència) tinc ordinador de sobretaula i quan haig de treballar amb una tasca entretinguda i disposo de temps evito el portàtil i treballo en el de sobretaula per una qüestió de comoditat, el trackpad se’m fa antipàtic quan m’hi haig de posar, encara que quan fa una estona que hi treballo puc oblidar-me d’ell, però em costa. A voltes, en la situació actual que us explico, he posat en dubte si necessito el portàtil i si aquest és prescindible, ho he de reconèixer. Tenint en compte això, potser sí que podria fer el canvi i no me’n ressentiria… És possible. També és possible que els desenvolupadors treguin programes de dibuix o un programa de tractament d’imatge que s’adapti al mitjà tal com ha fet Apple amb la seva suite iWork o com ho a fet Adobe amb el Photohop de la senyorita Pepis a l’iPhone. És possible… Però el que em fa més ràbia de tot és que sigui un sistema tancat, el SO de l’iPhone és un sistema encriptat on si vols campar amb una mica de llibertat li has de fer el jailbreak per poder interactuar amb un altre ordinador, i “d’aquella manera”, has de transformar les pelis perquè l’aparell no admet formats més o menys estandats (he llegit que l’iPad sembla que admeti mp4 i mov), has de posar la música per nassos a l’iTunes, ets esclau d’iTunes per omplir el telèfon de continguts, vaja que has de fer el que la màquina et deixa fer i prou i la Apple Store és el sedàs on Apple decideix que és el que podem comprar i veure i el que no. Això no m’agrada gens, i ara amb l’iPad sembla ser que la filosofia segueix sent la mateixa. Tant criticar el monopoli de Microsoft i ara ens trobem que Apple quan té una situació dominant fa exactament el mateix.

Bé, no sé si em compraré o no em compraré un iPad, doncs malgrat tot el que he escrit no deixa de ser un trasto seductor, la manera d’interactuar amb els dits em satisfà i malgrat les icones petites que no m’agraden gens estèticament dins una pantalla tan grossa, malgrat que és un aparell que suma i per a mi la bona filosofia és la que resta, per això tinc un iPhone, l’única manera de restar és desfer-me del meu portàtil, i sé que tard o d’hora ho faré per un aparell d’aquestes característiques, però que s’assembli més al substituït. Tinc dos mesos per pensar-m’ho i també per acabar-me d’informar.

Una cosa que em deixo i que volia comentar: l’ergonomia de l’aparell. Una de les traves d’un aparell d’aquest tipus és que la seva ergonomia és de difícil assimilació, és gros, a la llarga pesa i si vas donant copets amb el dit, cada copet pot ser un suplici si fa estona que l’aguantes amb la mà, sobre tot pel canell. En els diferents vídeos no m’ha passat inadvertit que Apple proposi que la “falda” sigui la taula més apropiada per fer descansar aquest aparell.