Després d’uns quants dies sense tocar el tema, torno a fer una entrada d’interiorisme. Ara toca el primer pis al qual s’hi arriba pujant per una escala de caragol.

Com veieu l’escala és de fusta i les baranes de ferro sense tractar, tal com raja, la mica de rovell que s’hi fa l’anem treient al passar-hi la mà. En aquest pis hi ha l’habitació del meu fill, que no us l’ensenyaré, doncs porto set anys dient que l’haig d’acabar i encara no ho he fet…

Sortint de l’escala a mà dreta hi ha l’habitació de matrimoni vestida amb mobles colonials i al peu del llit un bagul de núvia de la meva iaia, bastant atrotinadet el pobre. Aquesta habitació és original, amb parets sinuoses i ondulants i amb les bigues de fusta típiques, de mal record, doncs restaurar-les va ser tota una tortura.

Al costat de l’habitació hi ha una cambra de bany comuna a l’habitació i a la resta de la casa. Aquesta estança és nova del tot, l’únic que es conserva és la bolta que era coberta d’obra i també em vaig entretenir a picar-la tota, malgrat que no va ser feta per ser obra vista ja que les rajoles estan posades de qualsevol manera, però dins del context de tot net i polit no hi queda malament una pinzellada informal.

Les rajoles de la dutxa fan que el vàter passi el màxim de desapercebut i li donen un punt de modernitat a la cambra de bany que és amb terra i parets fins a mig aire de rajola ceràmica.

El lavabo és de disseny propi i està coronat per una aixeta d’aquelles de disseny gairebé prohibitiu que donada la simplicitat de la pica, també li dona aquell punt de modernitat. D’aquesta aixeta tinc una foto artística que no està malament del tot, que vaig publicar l’any passat al bloc.

I avui, acabo aquí. Al segon pis hi ha sorpresa tenint en compte tot el que hem vist fins ara. El problema és allò que passa quan venen convidats a casa, ho has de tenir tot amb uns mínims per poder-ho presentar. Vaiam si aquest cap de setmana fem dissabte hi tiro unes quantes fotos.