Aquesta entrada la tinc pendent de fa forces dies a l’espera de que l’Ajuntament de Sabadell fes efectiva la seva darrera gran pensada que afecta l’eix principal de mobilitat de la ciutat que s’anomena Gran Via, però no ha estat fins avui, 8 mesos després de la seva inauguració, que em decideixo publicar-la. Malgrat els dies que han passat segueixo pensant el mateix que el primer dia, pensament reforçat per la realitat del dia a dia. Però anem a pams.

Introducció: Durant els darrers 20 anys, tant a les grans com a les petites ciutats i pobles d’aquest país s’hi han construït vies que voltegen el nucli urbà perquè la circulació no hagi de travessar la ciutat per anar cap un altre indret; mentre que a Espanya s’ha fet el mateix afegint-hi grans scalèxtrics per una densitat de tràfic que hi circula que fa riure (tanta carretera per tant poc cotxe i a més a més de franc, és clar), la ciutat de Sabadell, o més ben dit els seus gestors, han obviat aquest fet i mentre tothom està d’acord de que la Gran Via ha quedat petita pel gran volum de vehicles que hi circulen, en comptes de projectar una ronda de circumval·lació, per solucionar el problema de l’artèria principal de la ciutat, l’ajuntament es dedica a farcir la Gran Via de semàfors (?).

Història: A la dècada dels anys 70, es va construir la Gran Via, un eix vertebrador de la circulació de Sabadell la qual travessa el centre de la ciutat aprofitant el soterrament de la via del tren que fins a les hores havia passat per la superfície d’aquesta. Com a tal, com a via ràpida, aquesta evitava les confluències amb el reticulat de carrers mitjançant tunels (la gran Via passa per sota dels carrers), d’aquesta manera s’evitaven els semàfors. De cara els vianants s’hi van fer diferents passos subterranis per poder-la travessar de manera fàcil. D’aquests n’hi ha un cada dos-cent o tres-cents metres, a part dels passos que hi ha quan la Gran Via passa per un nivell inferior per evitar el carrer que la creua, que és com travessar un carrer normal amb els seus corresponents semàfors. Aquesta deu tenir uns tres quilòmetres de llargària i té entre 20 i 30 diferents indrets per creuar-la sense tallar en cap moment el flux de trànsit de l’artèria principal de la ciutat. El que no van fer els dissenyadors de l’època van ser uns accessos per persones minusvàlides. D’aquests passos subterranis només n’hi ha dos que tenen rampes per ser accessibles per discapacitats, curiosament són els passos d’abans i després de l’Hospital Taulí, però és que a les hores aquest tema de les barreres arquitectòniques encara no era un tema que es tingués massa en compte. L’inconvenient d’aquests passos subterranis és que l’Ajuntament només els hi treu la pols i els pixats un cop per setmana, cosa que fa que quan passes per ells la farum que s´hi respira fa que hagis de passar aguantant la respiració. Ja ho deia el Clos: s’ha de sortir de casa cagat i pixat, però a Sabadell i a tot arreu sempre i pot haver una emergència i quin millor lloc que un pas subterrani discret i amagat per alliberar-se… Estaria bé que l’ajuntament els netegés una vegada cada dia per tenir-los una mica més decents.

Al llarg d’aquest gairebé quaranta anys no s’ha fet res d’especial per alliberar el centre de Sabadell dels vehicles de pas, el que sí ha passat és que Sabadell ha augmentat en població i en vehicles, i el mateix ha passat amb els pobles i polígons industrials del voltant, la comunicació dels quals passa per la Gran Via: el polígon industrial del Pla de la Bruguera, el polígon industrial Can Carner, Castellar del Vallès, Sant Feliu del Racó, Les Arenes i Sant Llorenç Savall tots ells van a espetegar al petit embut de la Gran Via.

El Ayuntamiento de Sabadell habilitó el carril central de la Gran Vía para la circulación gracias al Fondo Estatal de Inversión Local (FIEL), con el que también se financió la colocación de nuevos pasos semafóricos para peatones y la instalación de un sistema de cámaras y radares para controlar el tráfico, gracias a una partida que asciende a 2,78 millones de euros.

Cita del Diari ADN

El present: Des de l’estiu aquesta artèria pateix de colesterol i la circulació encara és més lenta que no pas abans. Travessar Sabadell ara et val 5 minuts més de la teva vida (cada cop que ho fas) que se sumen als 10 que ja perdíem abans de les presents obres al no haver-hi una ronda de circumval·lació que eviti entrar a la ciutat. A la cruïlla de casa, que dona a la Gran Via (sóc un vianant afortunat), puc passar d’un cantó a l’altre de la Gran Via pel nou semàfor que hi han posat, no cal que passi pel pas subterrani que és a tocar (al costat) del semàfor. També al costat de casa hi ha el semàfor d’accés a la gran via, la del carrer Creueta, que va deixar de ser operatiu el tercer dia de la inauguració perquè feia més nosa que servei i ara està fent pampallugues de manera indefinida i no apagat com deuria estar per estalviar energia.
Se m’acut, i és una percepció personal, que com tants altres ajuntaments al demanar diners a Zapatero quan es va treure del barret el pla d’ajuda que porta el seu nom per maquillar l’imparable augment de l’atur (i dit ja de passada, saltar-se a la Generalitat, com un signe més de menyspreu envers les nostres institucions), l’Ajuntament de Sabadell no tenia ni tan sols el projecte pensat i el va haver de dissenyar a correcuita i sota la premisa d’humanitzar la ciutat, quan en realitat aquesta obra és una màquina recaptatòria que espia al ciutadà i el castiga si es passa de 50 Kms./h. Tota la moguda és per recaptar aprofitant-se dels radars i les càmeres que hi han posat per omplir les arques municipals inspirant-se  amb les rondes barcelonines, la mobilitat dels sabadellencs és el de menys.
Mentres a Sabadell la darrera infraestructura pensada pel ciutadà i la seva mobilitat encara és de l’època Farrés (e.p.d). En els deu anys que hi ha els socialistes a la casa gran no hi ha hagut cap infraestructura important. Clama al cel que no hi hagi hagut cap mena d’iniciativa per fer una ronda que evités el nucli urbà, una ronda que el mateix Riu Ripoll marca per tal d’evitar el col·lapse dins la ciutat. Però no, a Sabadell tenim la Gran Via amb colesterol, el centre de la ciutat tallat per les obres del Ferrocarrils de la Generalitat, les quals van per llarg. Vaja, tot un poema a l’hora de moure’s pels seus carrers.

Les altres grans millores que s’afegeixen a aquesta infraestructura és l’haver afegit un carril més a tota la GV, ara n’hi han tres. L’espai per fer aquest tercer carril l’han tret de la mitjana, on hi acostumaven a passar les ambulàncies quan anaven d’urgència i la poli. Ara, segons diuen els rumors, les ambulàcies trien evitar-la quan porten una urgència ja que és un carreró sense sortida per arribar a l’Hospital Taulí pels carrers interiors de la ciutat. Per tal de ser democràtics els creadors del projecte han dividit la GV en dos trossos: l’entrada venint de Barcelona amb un carril i del centre de la ciutat en endavant on n’hi han 2 i en direcció contrària, els que entren per Matadepera en tenen un i a partir del centre fins a la sortida de l’autopista vers Barcelona en tenen dos. Ja us he explicat les dues novetats per agilitzar el trànsit, els semàfors i els dos embuts capiculats. Però la fantasmada no acaba aquí, també s’han instal·lat unes senyalitzacions per donar dos carrils en una direcció o una altra segons hi hagi una “operació sortida”, com a les autopistes d’entrada o sortida de Barcelona en caps de setmana llargs, d’estiu, o per les vacances. Quan aquest estiu faci un any de la seva inauguració, encara és l’hora de els hagi vist en funcionament. I el més trist de tot, i ara caureu de cul, és que el problema de la GV no són els carrils principals d’aquesta, que més o menys es circula o més ben dit, es circulava de manera fluïda, sinó que el embussos importants es produeixen en els accessos per abandonar-la, els carrils laterals d’aquesta, que dit de passada han quedat igual com estaven.

De tota la moguda no hi ha crítica escrita, els diaris foranis donen la notícia després d’haver-se informat a l’Ajuntament i el diari local, el Diario de Sabadell, és un diari del partit on tot són alabances per l’equip de govern i censura a les crítiques de part dels ciutadans.

El que hauria de ser: A part de la meva crítica a aquest projecte i a la infraestructura viària de la ciutat em dono permís per fer una proposta de ciutat al servei de tots els ciutadans, dels que van a peu, dels que van en cotxe, dels que van a peu però de vegades agafen el cotxe i dels que van en cotxe i a voltes van a peu, tots els ciutadans. A vegades sembla que només són ciutadans els vianants i els cotxes són com uns ents dolents i sense ànima que cal putejar i fer la guitza. Potser seria hora de que algú mirés pels interessos dels ciutadans, de tots els ciutadans i dissenyés una ciutat de dos nivells, un nivell per la mobilitat motoritzada i un altra nivell pels vianants; un nivell fosc, estressant, gairebé selvàtic pels aparells motoritzats, per la mobilitat del món frenètic de la indústria i comerç on el temps és or, on poder aparcar el cotxe de manera fàcil i optimitzar així el temps i per tant els preus dels productes que aquestes indústries i comerços produeixen i un nivell superior on no existíssin cotxes, ni el soroll que genera la circulació, ni el respirar la contaminació de manera tant directa, on els espais amples i verds per on circular humanitzessin de veritat les nostres ciutats que no deixen de ser casa nostra.