Arriben males notícies pels usuaris de l’iPhone 2G i 3G de l’altra banda de l’Atlàntic: el suport a l’iPhone 2G i 3GS queda en l’oblit a partir de la nova versió 4 de iPhone OS. Els propietaris d’aquests models de terminal ens quedarem sense saber com funciona la multitasca a nostre iPhone i també no podrem generar carpetes per endreçar una mica el desgavell d’aplicacions que campen a les diferents pantalles del telèfon. Segons diuen els 3G podan gaudir de les noves característiques del nou OS si tenen fet el jailbreak mitjamçant aplicacions emuladores.

La veritat és que després de dos anys i mig i d’una utilització diària com a mòbil, la bateria del trasto ja comença a fer coses rares i la seva durada, sense fer-ne un ús lúdic, arriba justet al dia i mig sense rebre recàrrega. Al 20% de recàrrega, quan surt el missatge de que la bateria s’està acabant, el telèfon cau del 20 al 10% de manera accelerada i al 10% ja s’auto atura per no tornar-se a engegar fins després d’una recàrrega. La seva càrrega és ràpida, potser massa. Ni tant sols em plantejo de dur-lo a Apple perquè canviïn la bateria per una de nova, no val la pena. Jo calculo que li queda un anyet de vida fins que no sigui autosuficient com per aguantar 15 hores seguides d’autonomia. Quan arribi a aquest extrem ja em plantejaré que fer.

En els dos anys i mig que som companys de viatges, a part de la seva utilitat com a telèfon no l’he fet servir per gaires coses en especial. He de dir que no sóc aficionat als videojocs i per tant els jocs que duc a l’aparell són més aviat perquè hi jugui el meu fill quan s’avorreix. L’altra apartat important és la connexió 2G o EDGE que tampoc la faig servir doncs hi porto una tarja prepagament doncs no vull esclavitzar-me amb un contracte abusiu de qualsevol operadora. Tinc la sort que cada vegada sóc menys al carrer per motius de feina, el que vol dir que el 90% del temps estic dins d’alguna xarxa sense fils amb accés a internet, per tant el correu de l’iPhone només l’utilitzo per lliurar correu quan no tinc un ordinador a l’abast, per consultar-lo sempre ho faig en hores de feina i tinc un ordinador aprop per fer-ho, no sóc dels obssessionats de rebre el correu a l’instant. Navegar per internet només ho faig quan tinc alguna consulta a fer i no tinc cap ordinador a l’abast, o sia poques vegades i no pas per qüestions lúdiques. Excepcionalment a l’hora de dinar, quan no ho faig a casa, em va bé per distreure’m i com que hi ha una xarxa oberta al menjador aprofito per consultar els diaris del dia. El YouTube el faig servir darrerament per quan em fico al llit, veig uns quants vídeos fins que m’entra la nyonya i em funciona força bé. També és un company inseparable en les retransmissions d’en Puyal a Futbol a Catalunya Ràdio, però aquí s’acaba la història radiofònica, no l’utilitzo per seguir cap programa de ràdio ni cap podcast. També el faig servir com a llàpis de memòria per transportar arxius i també hi porto pdf’s amb documentació de la feina i les tarifes de preus. Pel que fa a fotos i música miro de ternir-lo sempre al dia.

Com podeu comprovar és un telèfon que em serveix com a comodí però que no em fa cap tasca dedicada en especial. La seva utilitat és solucionar problemes i fer les tasques que faria amb altres estris quan aquests no els tinc a mà, és com una crossa que em cap a la butxaca i que em pot treure de bastants maldecaps. Vaja, és un trasto prescindible totalment imprescindible.