El Raw i l’iPhoto
Les tecles ctrl, alt i cmd en el sistema operatiu d’Apple sempre han tingut cops amagats. Recordo quan vaig començar amb Mac Os que quan una operació em semblava evident que tant el sistema o algun programa l’havia d’executar, sempre, davant la ignorància, recorria a aquestes tecles soltes o combinades per veure si el que a mi em semblava evident també ho era pels programadors del sistema o programes que es mouen dins ell, i la veritat és que sempre donava bons resultats, potser no era el que jo esperava però descobria altres funcionalitats i dreceres que m’eren molt útils.
Això és el que em va passar pel cap la primera vegada que vaig disparar en RAW i no aconseguia que iPhoto em retornés els arxius en el seu format original. Quan vaig voler buidar la màquina fotogràfica, vaig obrir l’iPhoto, per fer-lo servir com a magatzem, i quan vaig voler arrossegar-ne una a l’escriptori per obrir-la amb el PS per revelar-la, aquesta se’m duplicava a l’escriptori com un jpg i no pas en format CR2 de la meva Canon. Després de mirar-me i remirar-me la màquina per comprovar que els ajustaments del format Raw eren els correctes, vaig pensar amb les tres tecles màgiques i vaig començar a provar combinacions fins a descobrir que si arrossegues l’arxiu a l’escriptori prement la tecla alt, l’arxiu es copia amb el seu format original.
Que ho sapigueu, iPhoto no converteix els Raws a jpg quan els copies a la seva biblioteca.