Aquest matí he descarregar un programa de PirateBay que m’ha cridat l’atenció pel seu nom: IntrusionDetector. He pensat que amb aquest nom, potser serà el programa que fa tant de temps que espero que caigui a les meves mans i he fet clic per baixar-lo. He descomprimit l’arxiu zip i he executat la seva imatge de disc. Només posava arrossega’l a la carpeta d’aplicacions, i així ho he fet.

He anat a aplicacions i he fet doble clic sobre la seva icona per veure de que anava aquesta història informàtica. Primer de tot em demana la IP del servidor o del meu ordinador en funció de si vull detectar els intrussos  (?) que entren a la meva màquina o fer un seguiment dels que entren dins de la meva intranet (és el que m’imagino que demana, doncs no domino suficientment l’anglès com per assegurar-ho). Encara no tinc clar el que estic fent i decideixo donar-li la IP del servidor. Un cop introduïdes les dades apareix a la pantalla una mena de tel·la d’aranya, on al centre hi ha el servidor i d’aquest hi surten tantes branques com ordinadors tinc encesos  en aquest moment a la xarxa, al costat dels quals hi ha el seu nom i la seva IP. Al costat de la icona del servidor ha aparegut una llista d’adreces numèriques desconegudes que cada vegada es fa més extensa. De tant en tant hi surt algun nom de referència al costat del números. També veig que de tant en tant un d’aquest números es desplaça per un dels fils de la tel·la d’aranya envers una altra màquina de la xarxa a la vegada que d’algun d’aquest ordinadors surten unes paraules “Petition” i el nom de l’ordinador que la fa, que van cap el servidor i que també generen una llista al costat de la primera que es mou de manera inversa. És clar que una llista són entrades i l’altra sortides. Davant l’espectacle i de la meva passivitat davant tot aquell moviment, agafo el ratolí per veure si puc interactuar d’alguna manera en aquest garbuix. Al fer clic sobre el servidor la pantalla ha canviat radicalment, ha fet una mena de zoom com si la nova representació gràfica vingués de l’interior d’aquesta màquina, i efectivament així és. Hi ha diversos directoris representats amb icones del que són realment. (servidor, màquina, usuari, perifèric, etc…) A la part central hi ha la icona del servidor, el del servidor web i els diversos usuaris del que consta el servidor, així com un parell de perifèrics que hi tinc connectats a la màquina. Els llistats d’IP al costat de cada icona d’entrada i sortida també hi són presents en aquesta pantalla. De cop i volta hi apareix un nom al lloc on hi hauria d’haver el número d’una IP: “Àngel”. L’Àngel és un company amb el qual col·laboro amb tasques de la xarxa. Al clicar sobre el nom “Àngel”, s’ha obert una pantalla, com si fos un compartir pantalla del mateix sistema operatiu i dins d’ella veig el que en aquest moment l’Àngel està veient a l’entrar al meu sistema, als directoris on està entrant, els documents que està obrint, les imatges que està mirant o les pàgines web per on navega dins del meu servidor web o de la meva intranet, tal com si jo fos al seu costat i davant del seu propi monitor. Ara faig el mateix amb una IP anònima, la clico, i s’obre la pantalla de visualització del que està fent el conductor d’aquesta IP, veig que passa sense gaire sentit per diferents pàgines del meu bloc… deu ser l’aràgnid d’algun cercador que actualitza la informació del meu bloc a Google o a Yahoo o ves a saber el que realment fa…

Tot plegat molt interessant, és la manera gràfica de veure qui entra al meu sistema i el que hi fa, com si hom estigués assegut al costat del visitant o el robot que s’endinsa dins de la meva xarxa. És un programa molt interessant, us el recomano.

Tot de sobte sento el despertador. És el meu iPhone del damunt de la tauleta de nit que pretén que deixi el somni i em llevi. Em quedo quiet i faig un esforç per mirar de recordar la totalitat de la història viscuda per poder-la escriure com una entrada de relat al meu bloc. Sí, així ho faré.