Aquest vespre he estat escoltant l’entrevista que li feia la presentadora del Telenotícies de TV3 al recentment traspassat Vicenç Ferrer. L’únic vincle material que ens uneix és una sèrie de concerts que vàrem fer a Barcelona, Terrassa i Sabadell per recaptar diners per la fundació que porta el seu nom.

Des de les hores, passa el que sol passar en aquests casos, quan surt alguna notícia sobre la Fundació o de l’Índia, el subconscient és més susceptible i la capta molt més ràpidament. Vull dir que si no ens hagués unit la música difícilment sabria qui és aquest personatge. En qüestions de pensament ja  tenim una relació més estreta. Malgrat ser un murri, és un personatge peculiar, sencill i valent.  La seva valentia és d’admirar i els seus raonament referint-se a les coses més senzilles i bàsiques et fan sentir ridícul dins el món sense sentit on ens movem i tots els nostres problemes semblen rucades davant la feble realitat del món. De l’entrevista em quedo amb l’última frase que ha pronunciat, no recordo com ho ha dit de manera literal però quan la periodista li ha donat les gràcies per l’entrevista, ell ha respost “a tu per la inspiració que m’has donat”. No us passa que amb la gent que hi esteu bé sempre brollen idees i converses que tenen un atractiu especial? A mi, que sóc un home de poques paraules em passa de manera exagerada. Però la frase té un doble sentit. Malgrat no coneixen’s, et recordaré.