Un dels atractius de tenir botiga són els episodis curiosos que et pots trobar durant la jornada. Amb un grau d’humitat tant alt, aquests episodis es multipliquen doncs les neurones amb la calor d’aquests dies descarreguen impulsos elèctrics a tort i a dret fent que els comportaments despuntint en tots els sentits.

I ahir les neurones d’una clienta van fer que se li acudís una idea divertida. Em temo que per la gent que no sigui del Vallès el cognom de Carnicer no els hi digui gran cosa. A Sabadell i rodals el cognom de Carnicer va lligat a la imatge d’un pintor que es dedica a pintar paisatges i que els seus quadres són força cotitzats. Molt important no deu ser (?), doncs no he estat capaç de trobar cap referència seva a la xarxa perquè us fessiu a la idea de qui és i jo de treure’n alguna obra seva per il·lustrar aquesta entrada.
Resulta que un seguidor d’en Carnicer va deixant anar indirectes a la família en general perquè li regalin un quadre de tant il·lustre pintor. La mestressa de les neurones reescalfades, la germana, aquestes li van descarregar els impulsos d’una original idea. Se’n va anar al mercat a visitar el seu carnicer a la seva parada de tota la vida. Duia a la butxaca la seva màquina digital i li va demanar que posés per ella amb el tallant a una mà i a l’altra una mitjana de xai. He de dir que l’estampa de l’home li escau amb l’ofici que practica i la seva seriositat denota un sentit teatral encomiable. Espero no haver enganyat al vostre subconscient i que no us quedeu amb la imatge d’aquest carnicer quan sentiu a parlar del veritable Carnicer (amb majúscula) pintor.