Teoria de la conspiració 2
Torno a tocar el tema de la conspiració. Casualment en el bloc fotogràfic on sóc apuntat va haver-hi una entrada que es titulava “Són autèntiques les fotos de la Lluna?” Com que feia escassament una setmana del meu post sobre el tema vaig donar la meva opinió i vaig enllaçar-la amb el meu article. He de dir que les respostes van anar degradant fins que van arribar al to de la mofa. La meva entrada era una reflexió des del punt de vista fotogràfic de coses que no em quadraven de les imatges que ha publicat la NASA. Un contertulià va donar la idea de seguir el fil des d’un punt de vista merament fotogràfic dins d’un forum. Així ho va fer i aquí vam seguir parlant sobre el tema fins que es va tornar a degradar i vaig deixar-ho.
No m’hagués imaginat mai que el tema fos un tema de culte o de fe per moltes persones. Em van sorprendre el bloqueig mental i comentaris com els següents:
“Au va, no ploris, la propera vegada ja et portarem a tu també”
“Joan, es dificil intentar convencer a qui no vol ser convençut. És el que tenen les obsessions, es va formant un durícies, com un callo que després ja no hi ha qui el tregui ni amb una llima del 3”
“És ben veritat que el que no té feina, una de dues o masturba al gat o munta conspiracions del tipus NASA menteix, Colom és de Burgina Fasso, Los Reyes Catolicos eren travestis, Jesucrist era extraterrestre, el Dalai Lama en realitat es un funcionari de la CIA o com deia el capellà del poble: La Terra era plana però amb tant de pecat, es va corbar”.
“Per cert, jo diria que Elvis és mort.”
“Hola Joan, jo crec que el que va planificar l’escena a l’estudi volia fer la Terra a tamany poster però va anar a revelar la imatge i havien acabat el paper i li varen fer només amb 18×24.”
El tema el vaig deixar quan des del punt de vista fotogràfic estava més interessant. Per això he volgut reeditar el tema per reflexionar els arguments des de casa meva (bloc) i també per aportar varis detalls al tornar a visualitzar imatges de la Lluna durant aquesta “discussió”.
Agafaré el fil a partir de la darrera rucada escrita que venia a tema amb aquesta imatge de la Terra.
Primer punt: El que jo comentava era que la terra que hi surt hauria de veure’s mooolt més grossa, doncs el seu diàmetre és 4 vegades el de la lluna. Es va dir que estava feta amb un gran angular i que per això es veia tant petita. A mi no m´ho semblava que estigués feta amb un gran angular ja que les línies del mòdul lunar no fugen gaire i la distància del primer pla és veu molt propera (núm. 2). De manera casolana us demostro que l’objectiu que va fer la imatge era un objectiu de 55 mm. (angle de 45º) el que vol dir que l’escala de la fotografia és la que veuria l’ull humà. Els números són punts de referència per poder localitzar des don ha estat tirada la foto (on conflueixen les línies) i de l’angle resultant, que és el que va del mig de la fotografia fins a la referència d’un cantó, es multiplica per dos per tenir l’angle final de la òptica.
Però el més escandalós de la fotografia (segons jo, es clar) no és si ha estat tirada o no amb un gran angular, la pregunta és que si la Terra rep llum cenital (l’ombra és ven ve a la part inferior de l’esfera), la Lluna que està al seu costat també hauria de tenir llum cenital, el que vol dir que el mòdul lunar no hauria de projectar gairebé ombra al terra, cosa que no s’adiu amb les fotos dels astronautes; aquest fa una ombra allargada, la il·luminació ve de la dreta de l’escena. Si no vaig errat, això és impossible.
Segon punt. És d’agrair per part de qui ho va fer, el fet de plasmar la teoria en el plató d’un estudi fotogràfic i en ZonePlate així ho va fer. Munta una superfície lunar al seu estudi la il·lumina i ens diu que la teoria de que el terra de la Lluna reflexa prou llum com per il·luminar els astronautes a la part de l’ombra. La imatge és convincent però no s’adequa, segons el meu entendre, a les condicions teòriques de la lluna. No podem substituir mai el terra de la lluna per sucre!!! El sucre és compost per cristalls i cada cara del cristall reflexa la llum com un petit mirall. Si hi afegim petites muntanyetes i que el mòdul lunar és d’una estretor considerable i que el focus no és prou intens i molt aprop fa que Click de Famobil és vegi com a la foto real de la lluna del Aldrin quan baixa l’escala. Si us hi fixeu a la foto de ZonePlate, l’ombra que projecta el modul és difosa. (veure l’enllaç)
http://www.espaifotografic.cat/phpBB3/viewtopic.php?f=16&t=2901&p=29264&hilit=NASA&sid=2955ca7a573ee9ab7ccec81bc8c3e3eb#p29264
Agraeixo els esforços de ZonePlate per esbrinar la realitat i pel temps emprat fer fer les proves, però per mi la realitat és diferent i, malgrat no tenir els mitjans apropiats vaig fer el meu experiment casolà. De llum vaig agafar la mateixa llum del Sol. El mòdul lunar una caixa metàl·lica on ajuda reflectir la llum sobre l’astronauta, en comptes de Click un lladre de color blanc. Vaig fer les proves amb sucre i una coneguda marca de cacao en pols. Dir en detriment dels resultats que l’espai on vaig tirar la foto no era negre sinó que era la llum ambient d’una habitació normal amb la llum que entra per les finestres. Els resultats són els següents:
On posa ok és l’exposició que marcava el fotòmetre de la màquina en un enquadrament de tots els elements. La de sota de tot és exposada per la llum del lladre a l’ombra. He posat la foto de la NASA al costat per comparar les intensitats del blancs a les zones fosques. El blanc del vestit de l’astronauta és molt més lluminós, el que vol dir que l’exposició ha estat encara més perllongada que la que he fet al lladre. Malgart això, a la foto de l’Aldrin el terra il·luminat de la lluna es veu en tot detall però a la fotografia del lladre, malgrat està menys exposada, el Colacao cacao és veu cremat. Això vol dir que la llum que il·luminava l’escena de l’astronauta era més tènue que la que vaig fer servir jo a la meva presa (Sol, us ho ven prometo). L’altre possibilitat exposada en la discusió és que la Terra fes de pantalla i il·luminés l’astronauta, contrarestant el contrast entre la zona il·luminada i l’ombra, però això no és possible, perquè el terra de la Lluna dins de la zona d’ombres de la fotografia de l’Aldrin és negre com la boca del llop, totes les ombres de totes les fotos visualitzades són misteriosament negres, sense cap detall. Cadascú pot agafar-se a la imatge que vulgui, crec que la meva teoria del contrallum ha estat prou demostrada.
Tercer punt: Ombres no paral·leles: Si entens una mica de fotografia ja saps que disparant amb un gran angular les ombres no són paral·leles sinó que fugen cap a l’horitzó i si les allarguem poden donar l’efecte de que es poden arribar a tocar (cosa que no passarà mai). No n’he parlat, crec, de les ombres de les fotografies. Però us adreço aquesta instantànea treta de la pàgina web de la NASA on les ombres dels relleus esquerres de la imatge es projecten cap a la dreta i els relleus de la part dreta es projecten cap a l’esquerra (?), cosa impossible. Aquí hi ha retoc fotogràfic o una doble il·luminació (o les dues coses). Les dues rodones corresponen als dos detalls de la segona fotografia.
I un darrer detall, que per obvi, se’m fa difícil d’exposar. Anem a la fotografia més famosa del Apollo XI, la que es veu l’Aldrin en primer pla i augmentem la imatge que projecte el seu visor i on es veu l’Amstrong fent la foto. Fixeu-vos amb la pota del mòdul lunar que es projecte vers l’astronauta que tira la foto i continua per darrera seu. No s’hauria de projectar la ombra de la pota sobre la seva figura blanca? Fa tota la impressió de que estigui sobreposat al damunt de la ombra. (podeu veure com és la pota del mòdul a la segona fotografia d’aquest en l’article, el travesser el té just sota els peus, pero la pota segueix recta fins enllaçar amb el mòdul).
Deixo el tema aquí.
Codonys, quin rotllo que has fotut… Et contesto la primera part. 😛
L’ombra de la Terra és correcta. La llum no és cenital, sinó que ve del darrera de la càmera. Si fos cenital, la Terra gairebé no quedaria il·luminada.
Tens raó Xin, no és ben ve cenital però poc li falta. 😕
Poc li falta? 90º creus que és poc? Si mirem les línies de fuga del mòdul lunar, es pot dir que la Terra és ben be a sobre. Per veure la Terra il·luminada fins la meitat, vol dir que la llum ve d’un costat (del darrere). Una llum gairebé cenital implicaria només un franja de la Terra molt petita.
Jo m’ho miro diferent. Si agafem la llum que il·lumina a la Terra com a real: L’observador sempre és al nord (a dalt, vertical, o diga-li com vulguis), per tant la Terra queda orientada envers a aquest observador. Això vol dir que si transporto l’observador lunar a la Terra aquest quedaria situat ben ve al pol nord (punta superior del planeta). Si la llum que il·lumina la Terra és cenital per l’observador de la Terra (el Sol és damunt la Terra), aquesta ha de quedar il·luminada de l’equador fins al pol nord. En el cas de la foto aquest angle varia com a molt 10 graus, el que vol dir que el Sol és a 10 graus d’assolir el seu cènit (cènit=no ombra) i per consegüent l’ombra que hauria de projectar un objecte a la Terra amb els 10 graus de desplaçament respecte al cènit no és massa. Com que el focus de llum és gairebé a l’infinit a la Lluna hi hauria d’haver les mateixes condicions de llum que a la Terra amb els mateixos angles (els fotons arriben paral·lels).
Ara canvio d’escenari, si agafem les ombres de la Lluna com a reals, el Sol calculo que pot estar a 45 graus del cènit de la Lluna, per això es veu l’ombra que es veu dels astronautes i el mòdul. Si projectem aquest angle de llum vers la terra hauria d’estar il·luminada gairebé tota la circumferència, només quedaria fosca la part de sota. No?