Si sou dels pioners en fotografia digital i teniu digitalitzades imatges a partir de negatius o diapositives en format Kodak Photo CD no hi ha cap problema en accedir als arxius amb extensió PCD que hi ha al directori PCDxxxx/PHOTO_CD/IMAGES. Com? és més fàcil del que em pensava.

Aquest matí volia accedir a unes imatges, digitalitzades l’any 1994*, d’un viatge que vaig fer als Estats Units on recordo que també hi tenia fotografies del recent estrenat Eix Macià, de Sabadell, amb els seus “gratacels” negres, motiu de la meva recerca. Després de cercar els CD’s per casa, avui els he descobert que els tenia a la feina. Content per la meva troballa he posat el CD al meu Mac i he comprovat que fent doble clic als arxius d’imatge amb extensió PCD no hi havia cap aplicació que treiés pit i es decidís a obrir-los, ni les d’Adobe, que acostumen a fer-ho per dir al final que els arxius no es poden obrir. Sempre he trobat aquest fet divertit: una aplicació diu a una altra, deixa’m, deixa’m que aquest arxiu l’obro jo sense cap problema, no se’m resistirà, però a l’hora de la veritat és un “bluf” i embruta els calçotets, i apretant el botó dret del ratolí has de decidir tu dins l’apartat obrir amb… amb quina aplicació vols obrir l’arxiu. És el que he fet en el cas de l’extensió PCD, però a obrir amb… hi havia moltes desercions, tantes que era buit. He anat a cercar el PS 4 i aquest m’ha dit que no reconeixia els arxius. He continuat amb el plan B. He anat a provar amb l’únic ordinador que encara té el sistema 9 a casa i no m’ha reconegut ni tant sols el disc, possiblement perquè el Lector de CD’s ha passat a millor vida. He hagut de passar al plan C: preguntar a internet, vaiam quina solució em donava. Pel que anava trobant anava refrescant la memòria… hi havia un Plugin per Photoshop…. i també he trobat gent que proposava obrir-los amb Graphic Converter o passar el PhotoShop a modus Rossetta trobar i col·locar-hi el plugin ancestral esmentat i provar de que funcionés. Això estava disposat a fer fins que, cercant el plugin he anat a parar a una pàgina d’Apple on donaven diverses solucions al problema. La primera ja m’ha servit. I és curiós perquè l’Snow Leopard m’ho estava mostrant en pantalla panoràmica com es feia, doncs a l’introduir el CD de Kodak s’obria automàticament l’iPhoto i només em calia fer clic al botó importar per veure com les versions de les fotos de màxima resolució es descarregaven en format jpg dins d’aquest mateix programa. Resumint, moltes vegades som nosaltres mateixos que ens compliquem la vida de mala manera, quan la solució la tenim davant dels nassos.

*Les gravacions sobre CD’s puc assegurar que al meny duren fins a 15 anys sense degradar-se. Els he tingut en condicions ambientals normals.