Des d’abans de l’estiu he posat en marxa una nova filosofia per protegir la meva informació a la feina. He de dir que és enrevessada i que hipoteca 4 disc durs, però és una protecció gairebé total de les dades. I dic gairebé perquè en cas d’incendi o catàstrofe natural l’invent se’n pot anar en orris.

En segons quins casos el sistema seria totalment segur en el cas d’un usuari que el seu volum d’informació és suficientment lleuger com per poder fer còpies via internet, però tenint en compte les velocitats de connexió que gaudim en aquest país, pròpies de la “Señorita Pepis”, no és el meu cas poder guardar la informació al núvol o a un ordinador remot.
Us posaré el meu exemple en concret i els meus números. El disc dur de l’ordinador de treball actual és d’1 Tb, reconec que és mal aguanyat fer-ho amb un disc de tanta capacitat, però és el que hi ha, és un iMac i no tinc la més mínima intenció d’obrir-lo per canviar-li el disc (o si més no de provar d’obrir-lo). Aquest disc el tinc particionat amb Boot Camp, el disc principal l’he deixat en 200 Gb. i la resta és a la partició BC la qual és dedicada plenament a Time Machine. Al disc principal és on descarrego tota la informació que em ve de l’exterior, en el meu cas que toco el disseny gràfic: fotografies, catàlegs de la casa  mare per traduir-los o fer catàlegs resumits, vídeos, pdf’s, works, correus dels clients, etc. En el disc principal embasto la feina i quan aquesta ja està estructurada la gravo a la carpeta Projectes. Aquesta carpeta és a un disc amb “mirror”, dit d’una altra manera és en un disc que té un germà bessó o a tots dos hi ha la mateixa informació (per si en peta un…). Aquest mirror és d’1Tb i a part de la carpeta Projectes hi ha tota la informació de tots els clients i feines dels darrers 15 anys (de fet perquè m’hi càpiga tot en tinc 5 de mirrors en discs de diferents capacitats, tant pels clients com per a banc d’imatges, software, etc…)  i a més a més tinc un altra disc anomenat Seguretat (500 Gb) amb TimeMachine que fa una còpia de la carpeta Projectes. A la carpeta projectes vaig enllestint la feina fins que la dono per acabada. Això passa quan ja ha estat impresa i que s’han generat tots els pdf’s en resolucions vàries al client per les seves diferent utilitzacions. Un cop acabada la feina la gravo juntament amb altres feines del client i dins de la carpeta de clients del mirror i l’esborro de la carpeta Projectes.

El perquè de tot plegat. En el disc dur de la màquina de treball, que és l’abocador inicial la còpia de TimeMachine en un disc de 800Gb. pot contenir un any o més d’informació, tot depèn del tipus de feines que arribin. Aquest és un interval suficientment llarg com per recuperar tot tipus de material que ha estat eliminat per accident o perquè en un principi es creia que no es faria servir. Això també es fa extensiu  a tot tipus d’informació que passa pel meu ordinador, software, collonades que t’envien i elimines  i que després de mesos vols recuperar… perquè és clar que la llei de Murphy sempre és present i només cal que buidis la paperera amb una feina que fa 6 mesos que guardes i que sembla morta com perquè als deu minuts et truqui el client de torn per dir-te: “t’enrecordes d’aquella feina….”. La còpia en Time Machine de la carpeta Projectes, m’ajuda a no haver de fer allò tan conegut de: “Catàleg final” o “Catàleg final final” o “Catàleg final final 01” o “Catàleg final final 02”, i quan esborres els primers projectes et salta el client: “saps què, millors que tornem a la idea inicial i ens deixem de ‘romansos'”. En aquesta còpia hi tinc tot l’historial de la feina i puc entrar a la màquina del temps quan vull i recuperar el que necessito. Aquest disc és de 500 Gb. i es va renovant constantment, però els temps latent de les feines que han estat a Projectes és tota una garantia per la seva recuperació. El darrer pas de guardar la feina acabada no té cap secret, la duplicació de la informació per “mirror” et garanteix gairebé al 100% la seva perdurabilitat.

Tot i així quan falla un disc del “mirror” és inevitable aquella suor freda i gola resseca fins que no tornes a tenir un duplicat en dansa.