La apagada analògica de la TV bé de manera paral·lela, en el meu cas, a l’apagada de Windows 7 RC. La versió de prova que oferia Microsoft i que vaig descarregar en el seu dia des de la seva pàgina web, ara es reinicialitza cada dues hores, després d’haver fet una actualització de software, tal com prometien els seus creadors quan la vaig descarregar. De fet aquesta versió ja havia d’haver caducat però la vaig activar amb un d’aquests programets que circulen per internet. Però ara fa una setmana una actualització de software ha tornat a fer que el sistema operatiu torni a ser caduc i s’aturi irremeiablement cada dues hores.

En el cas del meu portàtil, no m’importa, doncs només l’utilitzo per entrar remeses al banc i no m’hi estic ni molt menys dues hores, com perquè degut a l’apagada s’envagi en orris la feina feta, ja m’agradaria a mi que el fet d’entrar les remeses al banc m’ocupés aquest temps. El que sí és més molest és que això passi en un Windows 7 de la botiga quan un client està manipulant algun arxiu de l’iMac d’autoservei per enviar-lo a imprimir. Així que vaig tornar a intentar trobar algun altre programet més recent perquè me’l tornés a activar. Vaig trobar-ne uns quants, la majoria dels quals recomanaven que no s’activés el servei d’actualització pel que podés passar. També en vaig provar un altre que, senzillament, se’l carregava (el servei d’actualització), però no hi va haver manera d’activar el meu W7RC. Després de molt navegar vaig llegir en diversos indrets i com a pinzellada que les seves propostes d’activació no funcionaven amb W7 RC, cosa que donats els meus fracassos constants vaig donar com a afirmació fiable i vaig haver de canviar d’estratègia.
La meva experiència en cassos difícils sempre acaba donant la raó a la solució de l’amputació: si tens problemes i no els resolts en un període de temps raonable, esborra o desinstal·la i comença de zero. El cas més dur d’aquesta manera de fer és quan es tracta del sistema operatiu, doncs has d’instal·lar novament tots els programes, i això vol dir haver-hi de dedicar tres o quatre hores per deixar-ho tot com ho tenies des d’un principi.
Per tant amb el cas del W7 vaig decidir començar de nou amb una versió original, actual i totalment operativa. Els Torrents que vaig trobar eren la majoria en anglès i em vaig fixar en un d’ells que no calia activar-lo i que en principi es podia actualitzar sense problemes i em vaig decidir per aquest. Tot va ser una qüestió de temps, durant la nit va baixar el torrent i l’endemà al matí, després de passar tots els arxius de W7RC a la partició de Mac amb el MacDrive (aques sí que l’he comprat i és molt pràctic doncs no tinc cap mena de limitació d’accès entre les dues particions dels discs a l’hora de gestionar arxius des del cantó del PC), introdueixo el DVD per instal·lar-lo des de BootCamp i de passada aprofito per esborrar i refer la partició destinada a W7. D’entrada no me la va deixar esborrar perquè em deia que hi havia cadenes d’informació que no es podien moure. Vaig posar el DVD del Lleopard de les Neus a l’iMac i li vaig passar Utilitat de Discs per veure si hi havien problemes interns en el disc dur. Efectivament em va trobar uns quants errors els quals em va reparar en cosa de 10 o 15 minuts. Un cop el disc sense errors vaig tornar a provar d’esborrar la partició Bootcamp i aquest cop tot va anar com una seda. En qüestió de tres o quatre hores vaig tenir una altra vegada el W7 operatiu. Vaig fer totes les actualitzacions creuant els dits i vaig reinicialitzar. Em va sortir un missatge dient que el W7 no era genuí i si el volia activar, li vaig dir que m’ho recordés una altre dia i vaig anar a “Sistema” per veure si reconeixia el W7 com a activat, i efectivament allí hi sortia el logotip de “Genuí”. El missatge no ha tornat a sortir més.
Aprofitant la moguda vaig baixar els paquets de idioma català que vaig trobar pel sistema i per l’Office (abans, però, hi vaig haver de instal·lar el castellà, dons la versió original és l’anglesa) així com la versió catalana de l’OpenOffice de la qual cada dia arriben més feines amb aquest programari, i la veritat és que ara fa patxoca poder treballar dins d’un sistema i programes que es comuniquen amb tu amb la teva llengua. Aquests també era un detallet que no podia executar amb W7 RC, doncs no es deixava instal·lar el paquet idiomàtic.

Després de tot aquest rotllo us podeu preguntar, per què no vaig de legal tractant-se d’un sistema operatiu i compro el W7 en una botiga com ho faig amb el MacOs? Doncs per un jurament que vaig fer ara fa deu o quinze anys, quan il·lús de mi encara recomanava als meus amics que es passessin a Mac. De fet aquest va ser el darrer episodi de la meva evangelització i des d’aleshores no he tornat a donar sermonets perquè la gent és canviï de plataforma. Per aquells anys vaig convèncer a una amiga que es comprés un Mac (un Performa), doncs volia començar una carrera a la UOC i li vaig dir que no tindria problemes amb un Mac. Em va comentar que a la UOC es funcionava amb Microsoft Office, no pas amb pdf’s com jo m’imaginava i vaig dir-li que ja m’encarregaria de comprar-li una llicència d’Office per estudiants i així ho vaig fer, la vaig sol·licitar i em van fer arribar una versió d’Office de quatre anys enrera, una versió per darrera de la última de Mac (que era la que jo m’esperava que m’enviessin i dues per sota de la versió que es feia servir per Windows, que aleshores era W98). Vaig reclamar trucant a Microsoft i em van a enviar directament a pastar fang, sense gairebé escoltar-me. És quan des de dins vaig sentir una veu que em deia que no tornaria a comprar mai més cap producte Microsoft i així ha estat, almenys de manera directa. L’XP me’l vaig fer regalar per un amic que tant sí com no em volia pagar una reparació que li vaig fer al seu ordinador i li vaig dir que si volia em comprès una llicència de Windows XP, i així ho va fer i me la va regalar.

Resumint, no vulguis activar un W7 RC doncs tindràs problemes, val més la pena fer-ho amb una versió final doncs hi ha més eines per “gestionar-lo”.