Aquest dijous ha petat la enèssima font d’alimentació d’un dels dos discs durs que encara conservo de LaCie. El disc ja està fora de garantia, deu fer dos anys i mig que vaig comprar els dos darrers, just abans d’haver-hi un daltabaix important en totes les unitats. En total en tenia 8 i dic daltabaix perquè en qüestió de pocs mesos me’n van petar quatre, malgrat tenir-les separades i en suspensió (les fonts d’alimentació) perquè tinguessin la màxima superfície en contacte amb l’aire fent així que no s’encalfessin tant.

La putada era important perquè eren mirrors i no puc permetrem el luxe de que quedin desaparellats gaire estona, per allò de la llei de Murphi. La solució va ser treure de servei els de menor capacitat per tenir funcionant els de més espai. Al mirar per internet els tipus, models i disponibilitat de les fonts d’alimentació de LaCie m’en vaig adonar que totes elles tenien les existències esgotades fins a nova ordre. Això em va mosquejar, doncs no era jo sol el qui havia estat visitat per en Murphi i era clar que altra gent  se m’havia avançat per aconseguir noves fons d’alimentació. Al final vaig decidir no esperar que hi haguessin existències (mentres, ja n’havia caigut un altre) i vaig prende la decisió d’enxovar  els 6 discs durs en una torre grisa G4 i allí són encara, la font d’alimentació aguanta sense problemes i els discs també. Estic content d’haver pres aquesta decisió doncs no hi he hagut de pensar mai més. El que emprenya és que tinc una col·lecció de carcasses que em van valdre uns diners i que les tinc per decorar. El dijous vaig col·locar la darrera font d’alimentació que em quedava sana i ara aquest mirror ja té també els dies comptats.