Tot just fa 7 mesos i un dia que vaig ser presoner a la xarxa. Essent-ne conscient d’això des d’un principi vaig batejar el bloc amb el nom de “Passerell a la xarxa”  per donar a entendre que era un nou vingut. Ara, després de 7 mesos i un dia, segueixo essent un passerell però més menudet. La imatge de la capçalera no és meva, però és una imatge que em va agradar des del primer dia que vaig topar amb ella. La tinc com a fons de pantalla als ordinadors dels quals sóc usuari i em va semblar coherent que també fos la imatge que encapçalés el meu bloc. Els colors són apastelats i poc contrastats i donen una certa calma juntament amb la imatge de l’oceà. Les estaques que s’introdueixen dins d’ell, tot semblant un camí vers l’infinit em donen la sensació de recerca envers la immensitat, el camí que vaig prenent davant un horitzó sense límits.

El tema del Mac el vaig agafar com a punt de partida perquè és un dels meus entreteniments principals a la vegada que serveix per assessorar i solucionar problemes o qüestions que tenen els meus alumnes. Aquests qui anomeno, de manera pedant, els meus alumnes, són gent que comença en el món Mac i que no tenen gaires coneixements ni de Mac ni d’informàtica. He de confessar que, tal com diuen les estadístiques no interessades (de vegades ho encerten), d’un any ençà, el nombre d’alumnes meus o el que és el mateix d’usuaris nou vinguts a la poma ha estat abrumador, abrumador en respecte als darrers anys. Si antuvi tenia un o com a molt dos nou vinguts, aquest any potser en porto més de deu. Gent que ve a la botiga i veu els Macs o gent que ja em coneix i saben de la meva dèria. He de dir que no sóc pas un evangelitzador de la poma. Ja fa forces anys que vaig decidir no voler convèncer als meus amics ni a ningú de que la millor elecció que podien fer a l’adquirir un ordinador era comprar-se un Mac. Curiosament quant menys vull evangelitzar més devots tinc. Això ja passa. Ara penso tot el contrari, quan més majoritari sigui el nostre món més corre el perill de deshumanitzar-se, tornar-se més prepotent i més cobdiciós. Malauradament això ja comença a passar. Crec que Apple mira massa la “pela”. Tinc la certesa i això només és una qüestió de temps, que tard o d’hora si tot continua amb l’espirall actual, acabaré abandonant la poma si aniré a parar al cantó del pingüí.

En tots aquests mesos he anat xafardejant de manera més detinguda i més crítica que abans tot el món dels blocs i especialment el de la temàtica Mac. He de dir que segueixo pensant el que pensava set mesos endarrera: si mantenia un bloc seria per explicar les meves vivències, les meves opinions i les meves crítiques del món en general i del Mac en particular. No volia ser un lloro (i que ningú es molesti), del que diuen els blogs o les webs americanes que són les que marquen la pauta i les que copsen de primera mà les notícies, doncs vagis on vagis dels teus blocs peferits o més visitats, el 80% de les notícies són comunes i es fa difícil trobar opinions personals sobre qualsevol d’aquests temes. Sóc conscient que és molt més fàcil copiar una notícia que generar tot un article d’opinió tant dels del punt de vista del temps dedicat com perquè si dónes una opinió vol dir que et mulles el cul.

És també bastant decepcionant el tema de la llengua. Hi ha pocs blocs en català o si més no a mi m’agradaria que n’hi haguessin més. Som quatre gats i mal avinguts. A l’igual que al carrer, no fem front comú per ajudar a la nostra cultura que de mica en mica es va extingint. La xarxa seria una bona eina per potenciar-la i per poder fer pinya, però estem deixant passar la oportunitat. Un exemple palpable i directe és la iniciativa de traduir el nostre sistema operatiu a la nostra llengua. N’hi ha que deixen o traspassen la iniciativa als polítics, els nostres representants, sense adonar-se’n que si el tema no els hi dona una quantitat important de vots no mouran el cul. Una prova per la qual crec que no controlen aquest tema o que no estan ben assessorats, és que segueixen comprant llicències Windows per un tub (seguim comprant, ja que ho fan en diner públic), deixant de banda el programari lliure el qual crec que seria la elecció més lògica.

D’altres tiren pel dret sense voler dependre de ningú per dur a terme el seu objectiu i proposen una alternativa per poder tenir un programari Mac en català. D’entrada semblava que hi hagués força gent interessada amb el tema si ens fixem amb els fòrums oberts per donar opinions i fer comentaris, però a l’hora de la veritat, quan la cosa ha tirat endavant només el propi creador, en Xin, i en Miquel Labòria s’ho prenen de manera seriosa. Una possible excusa de mal pagador que corre en alguns blocs és que es facin pagar onze tristos euros per adquirir l’eina per fer les traduccions. Molt trist. Jo de manera oberta m’arrenglero amb aquesta iniciativa ja que penso que si vols una cosa cal que la cerquis tu personalment i no pas haver de dependre dels demés, i menys si són polítics.

Dir també per acabar, lligant dos temes ja tractats, que no m’agrada que s’importi als blocs el tot per l’audiència del món televisiu. No m’agrada que per guanyar lectors la gent escrigui amb un idioma que no és el seu. L’important és el que exposes en el teu bloc. Si el que escrius és interessant o profitós la gent mourà el cul per entendre’t (jo m’he fet un fart de llegir webs en anglès per poder desbloquejar el meu iPhone, quan el desbloqueig s’havia de currar -per cert d’aquí quinze dies farà un any-). Ni el fet de que es canviïn cromos: si tu m’anuncies al teu bloc jo anunciaré el teu. Si vols recomanar blocs, fes-ho dels que et siguin atractius per tu a canvi de res, el teu ja l’anunciarà la gent que el trobin interessant.

I res més, segur que em queden més comentaris per fer però ja els aniré recopilant per fer-vos-els arribar quan compleixi un any i un dia.