Me n’he adonat que com a moltes altres coses a la vida, sembla més important, interessant i atractiu el que és lluny de casa. Una mica és el que em passa amb el paquet d’Apple iLife, que sempre em treu d’algun tràngol quan vull fer alguna coseta de multimèdia i potser no li trec més el suc perquè el tinc massa aprop. Avui us explicaré la meva utilitat preferida de l’iWeb, com és la seva funció com a àlbum fotogràfic i com a projector de diapositives.

Fins fa relativament poc, quan havia de mostrar una sèrie d’imatges m’havia de currar tot el procés de linkar les diferents pàgines html fins completar tota la cadena perquè l’usuari pogués anar passant d’una a l’altre o tirar enrera.

No sé exactament com va ser que vaig provar d’exportar una carpeta de fotografies a iWeb com a pàgina de fotos (Compartir/Lliurar a iWeb/pàgina de fotos) i me’n vaig adonar que m’anaven a parar a una pàgina on podia triar un estil de dins d’una llibreria d’estils i manipular amb tota llibertat per donar-li forma. A més a més, com a afegit hi ha programat un passi de diapositives de manera totalment automàtica, cosa que t’estalvia d’anar fent clic per passar d’una pàgina a una altra. També pots triar, entre d’altres coses, el tamany d’imatge de descàrrega, visualitzant l’inspector tens les opcions de petita, mitjana, gran i tamany original per controlar el material que descarrega la gent.

Quan ho tens apunt li dius “Arxiu/Publicar a una carpeta” i tens una carpeta on pots trobar en el seu interior un arxiu html (index.html) juntament amb una altra carpeta on s’hi desa tot el material que fa servir aquest arxiu, un sistema amb el qual estic acostumat a treballar ja que QuarkXPress treballa de la mateixa manera a l’hora de fer documents html, la referència de l’arxiu és una carpeta dins de la qual hi ha un document i una altra carpeta amb tot el material que fa servir aquest. La coloques al servidor web local o remot i linkes l’html i ho tens tot apunt.

És com tenir-les penjades a www.flickr.com, però sense haver de confessar al “Gran Germà” qui ets, on ets, quin és el teu correu i quina marca de calçotets fas servir. Aixó sí, les imatges no estan a l’abast de tanta gent.