El problema de l’obesitat… informàtica
Llegia en un fòrum no fa pas gaire que el bon programador és el que genera les mateixes aplicacions que un de dolent (no tant bo) fent servir la mateixa memòria-recursos. Com tot a la vida és una opinió relativa, ja que per molt bon programador que siguis no podràs fer un sistema anorèxic, equivalent als que hi ha avui dia, que càpiga en 512 Kb., entre d’altres coses perquè l’anorèxia està malt vista i és perillosa (perquè sinó 😉 ).
Acaba d’arribar a les meves mans l’Adobe Creative Suite CS4 (no em pregunteu com 😕 ), l’instal·lador ja ocupa més de 7 Gb. i un cop instal·lat se’n va a 13 o 14. De la mateixa manera la beta del Lleopard de les Neus lluny d’aprimar-se com s’havia dit en un principi també sobrepassa els 7 Gb.
Recordo amb enyorança quan les aplicacions ocupaven 4, 5, 6 megues, i els discs durs eren de 4 Gb. o encara puc anar més enrera amb l’SE que recordo que l’espai que em quedava lliure per treballar no arrivaba a la giga (el disc dur era d’una giga i s’hi havia de restar el S.O.), i així dies i dies de treball quan estava a 400 kb. havíem de treure del DiscDoubler per comprimir tot el comprimible.
Que vull dir amb això? Doncs que tant si ens agrada com si no tothom s’adapta al que té, a la memòria que té, al procesador que té, a la gràfica que té, perquè estem educats a la societat del consumiste tant tens tant gastes.
Realment és patètic. Jo recordo que el autocad v12 i el 3D-Studio anaven perfecte amb un i486 a 50MHz. Bé, els render trigaven una mica. 😛 Ja voldria saber que ofereix avui en dia la versió actual de l’autocad i els recursos que necessita.
Però no estic d’acord que sigui cosa de consumisme. Els programes demanen molts recursos perquè no hi ha temps de fer bons programes. Cal fer-los ràpid, abans que la competència se t’avanci.
També ho fa molt l’ús de les frameworks genèriques que no estan optimitzades. Abans, es programava en C, i cada línia l’havia fet un mateix, i es tenia molta cura de cada línia de codi que hom escrivia.
Ara es fan servir llibreries que no se sap el rendiment que tenen i que moltes vegades et limiten més del que t’ajuden. Per exemple amb el MACa’t vaig fer servir la llibreria Core-Data, i ha estat un error, ja que tot el que em va facilitar en un primer moment, m’ho ha complicat a posteriori.