Aquest any es tancarà amb una colla molt nombrosa de conversos a la poma. No perquè ho diguin les estadístiques sinó perquè ho dic jo (per pròpia experiència, és clar). Se’m fa difícil comptar des del gener fins ara les màquines que han passat per les meves mans perquè les configurés, els hi poses algun programet, els hi instalés l’aMule, el Limewire o el Vuze o perquè els hi ensenyés als seus propietaris, així per sobre, el seu funcionament. Potser uns divuit. La majoria MacBook blancs o negres i iMacs de 21 polzades, però els portàtil arrasen amb diferència. Aquest desembre per exemple a part de l’iMac d’un client (es canvia el seu PC de treball al despatx per posar-se un mac i només fa que bavejar), m’ha caigut a les mans un portàtil dels nous.

Una clienta/amiga  que se’n volia comprar un (d’això ja fa més d’un any),  però que no tenia els diners per fer-ho, va coincidir amb un meu “alumne” que, enlluernat pel meu iMac de 24”, em va voler imitar i se’n va comprar un. Amb aquesta adquisició li quedava lliure un iMac dels transparents grisos i li vaig dir si me’l venia a un bon preu. El meu “alumne” que també és amic, me’l va regalar (us recomano que tingueu amics alumnes ja que el Nadal passat em va regalar un pernil i aquest any unes ampolletes de vi). Amb aquesta generositat no tinc mai un no per ell. Bé, a iMac regalat no li miraré el dentat i com que el volia pel meu fill i aquest només té sis anyets (malgrat és un usuari expert d’ordinadors, tant se val si Macs o Pc’s, com molts de la seva generació), vaig pensar que en Pau podia esperar i li vaig deixar l’iMac gris a la Cristina, a la noia d’abans que no tenia diners per comprar-se’n un. Ara, després d’un any, la Cristina ja ha aconseguit els diners per comprar-se un MacBook dels nous, dels que no tenen FireWire… Espectacular, comparant-lo amb els blancs no hi ha color (…ni FireWire), crec que Apple li ha tret perquè no fos perfecte. El disseny espectacular, menudet, uniboby. L’unibody tal com m’imaginava li don un aire compacte, sòlid, cap ratlla, cap estria, tot és continuitat, i el marc de la pantalla i el teclat negre que contrasta amb l’alumini gris clar. Molt bé, molt bé. El trackpad també molt bé. Posats a trobar-hi una pega, portser el clic quan s’enfonsa no el trobo prou suau. Amb un dit, dos tres i quatre dits, tot un llenguatge fàcil d’aprendre.