Ja fa dies que estic reflexionant sobre el tema i crec que a partir de l’1 de gener passaré a ser un navegant o millor dit un passerell anònim, un membre de la xarxa sense identificar, totalment transparent. Cada vegada la xarxa i les dades em fan més por i malgrat que per poc que puc evito a Google i a les xarxes socials, cada cop veig més violada la meva intimitat.
Posats a fer també he falsejat les meves dades i m’he donat de baixa de Facebook, que curiosament, (que jo sàpiga), no pots esborrar tot el teu historial, et diuen “espero que tornis aviat” (i em quedo amb les teves dades). Solució, falsejo les dades que quedaran hivernades per sempre més i punt. A part de ser una dona, ara visc a Pontevedra i les dates de referència estan totes capgirades.

Un motiu més per la reflexió va ser un fet que va tenir lloc a casa meva oficial (ara representa que visc a casa de la meva dona), vaig rebre una notificació de correus* dient que tenia un paquet per recollir i que era a ports deguts, trenta no sé quants euros. El remitent completament desconegut per mi. Vaig estripar la notificació i vaig donar el tema per tancat, però no, no estava tancat del tot. Als quinze dies rebo un sobre al meu nom d’aquella mateixa empresa. L’obro i resulta que era una revista de joguines i vídeos eròtics. A casa meva!!! L’exclamació no és per la naturalesa de la revista, sinó perquè tots els meus vincles amb la societat estan associats a l’adreça de la feina de Sabadell. A casa meva, un poblet perdut al Vallès Occidental, només tinc referència amb les administracions, entitats bancàries, leasings, asseguradores, El Corte Inglès i para de comptar.
Qui ha venut la meva identitat a uns qualsevols? Passat el Facebook, que m’hi vaig apuntar per no fer un lleig a uns companys de la coral, els altres contactes, si són seriosos poso l’adreça de la feina i si no ho són m’invento l’adreça per acabar d’omplir els camps que s’han de marcar al qüestionari.
Tenint en compte tot això arribo a la conclusió que no hi ha ningú que vetlli per la privacitat de les dades del ciutadà per la qual cosa em veig obligat a fer-ho jo per mi mateix, només es vetllen drets i dades quan hi ha diners pel mig (SGAE).

Una altra experiència desagradable que m’he trobat, no fa pas gaire, és que en una de les empresa de dominis amb la qual treballo (o més ben dit treballava), tenia penjat amb un domini propietat d’un meu client, propaganda de la competència, entenent com a competència adreces i llistats d’empreses del mateix ram amb el prefix: “hw.elmeudomini.com”, l’empresa es diu “Domain Direct”. Com li haig d’explicar  jo al meu client que algú fa servir el domini que ell ha comprat per anunciar la competència? (El fotut es´que qui don la cara sóc jo…)

I això, només és el començament, ja veureu que en els propers anys tot això es convertirà en la selva. Potser la llibertat a la xarxa, com la societat del benestar, seran coses que hauran passat a la història.

Així doncs, no tinc altra solució que fer-me invisible. Adéu!

* Ja que toco el tema de “Sociedad Estatal Correos y Telégrafos S.A.”, aprofito per criticar el nefast servei de “Correos de España” que tenim al meu poble; el correu arriba amb un retard d’almenys 15 dies, el poc que m’arriba a nivell de notificacions i reunions i invitacions… faig tard a totes elles. L’oficina de correus és oberta de les 9 fins a les onze del matí, la qual cosa fa que a part d’anar quinze dies tard hagi de fer tard a la feina per culpa del seu horari Africà. Es possible que en la història que us he explicat la carta hagués hagut d’arribar abans que el paquet a port deguts.