Primerament desitjar-vos un bon any entrant, el 2009. Com reflectia a la nadala que us vaig adreçar, crec que ens apretarà a tots una mica.
Dividiré en tres apartats aquest acomiadament d’any, una part serà el bloc i la catosfera, després li tocarà a Apple i finalment al meu país.

Del meu bloc poca cosa a dir, mirant cap a futur i pensant amb coses que puguin ser atractives per mi, per seguir dedicant temps en el seu manteniment i que a la vegada puguin tenir algun interès pels massoques que hi claven un cop d’ull. Després d’un embaràs llarg de la seva creació crec tenir clar cap on haig de tirar, seguiré explicant experiències de la meva convivència entre els Macs, el seu dia a dia i la filosofia d’Apple i entre pomes i pomeres també deixaré caure comentaris o apunts del meu dia a dia.
Pel que fa a la part artística faré el que vaig proposar-me no fa pas gaire, per esperonar-me, és la publicació d’una fotografia meva per  mes, que tindrà una entrada dedicada i que seran de temàtiques diverses, des d’artístiques fins a fons de pantalla per l’ordinador, ja ho aniré veient. Pel que fa a l’apartat de disseny gràfic aniré fent com ara. Com que aquest apartat està connectat amb la web de l’empresa, quan no tinc feina hi vaig incorporant disseny que m’han agradat, tant si han estat exitosos com si no.

Pel que fa a la poma, la meva opinió personal és que ha estat un any bo, no tant bo com l’any passat on el naixement de l’iPhone el va fer gairebé insuperable. Enguany ha estat un any entretingut, sense cap gran novetat però fent una base sòlida al que ja s’ha assolit i preparant-se pel que ha de venir. Malgrat que hi ha crítiques a la xarxa que no ha passat gairebé res, jo no hi estic d’acord. No ens podem esperar un fenomen iPhone annual perquè és impossible. Com deia en un article anterior és important saber matar les bones idees, ja que una saturació d’aquestes fa que s’arribi a l’immobilisme. Aquest any amb una mica de sort estaria bé que sortís o al menys que s’anunciés la tauleta gràfica mig iPhone, mig iBook i mig portàtil i ja em sentiria satisfet, a part és clar de la natural evolució o renovació estètica de les màquines que ja són al mercat. Tot i així crec que Apple està treballant amb coses a nivell de serveis a la xarxa que personalment no m’agradaran, però que són el futur, un futur que s’acosta de manera ràpida i encapçalat per Google en el qual qui no tingui poder per assimilar-lo hi deixarà la pell. Crec, també que no s’ha valorat prou el fenomen OpenCL, el unibody  i el negoci que té muntat Apple a la xarxa, on tornen a ser l’empresa a imitar.

(Passo al tercer apartat lligant-lo amb l’anterior)Estaria bé que en tots els rams hi hagués una empresa com l’Apple actual, on es dediquessin tants esforços per innovar i que aquesta innovació arrossegués a la competència a posar-hi imaginació. L’exemple és el del “telèfon”, un concepte materialitzat, de moment inabastable per la poderosa competència que estava adormida en el llorers. Si fos així ja tindríem cotxes que funcionarien amb energia neta, xarxes de fibra òptica arreu del món i un llarg etzètera que no es materialitza degut a que tothom es preocupa en guanya el màxim i invertir el mínim, perquè ja se sap la pela és la pela. La màxima expresió d’aquesta filosofia és la crisi que ens afecta de la quan no en surtirem sinó es canvia el model dels valors econòmics actuals. Qui s’atrevirà a fer el pas endavant? qui serà la poma de la pomera política que s’atrevirà a fer quelcom diferent?
Mentre tant els catalans estem discutin el tercer culebrot del finançament, l’últim anul·la els anteriors i l’allunya cada vegada més del que el representants del poble català van decidir en el seu dia que volien fer amb els diners del poble el qual representen; tot això amb l’espasa de Damocles al damunt (xantatge i terrorisme d’estat) pel que fa a la constitucionalitat del nou Estatut. Ja veureu com al final serà la modeda de canvi.

Bon any!

Ah!, dues cosetes. Recordeu, demà m’esborro i també us estic preparant un regal de reis. Vaiam si el puc acabar a la diada assenyalada.